El sector del metall de les comarques de Barcelona viu aquest dimecres i dijous una vaga de 48 hores convocada per CCOO i UGT-FICA de Catalunya, amb el suport de la CGT, per reclamar un conveni col·lectiu digne i augments salarials reals. La protesta arriba després del fracàs de la mediació amb la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), mediada pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat.
La convocatòria afecta més de 180.000 treballadors, un dels convenis més grans de Catalunya i de l’Estat. Els sindicats denuncien que la patronal manté una actitud “intransigent” i vol aplicar mecanismes d’“absorció i compensació” que neutralitzarien els increments salarials. A més, exigeixen millores en permisos, reducció de temporalitat i garanties de salut laboral. Els serveis mínims s’han fixat en el 33 % per a reparacions urgents de la xarxa elèctrica i incidències que afectin la seguretat o la salut.
Les protestes van començar aquest dimarts a la nit amb aturades en polígons del Barcelonès i el Vallès. Aquest dimecres hi ha concentració a les 12h davant la UPM -ubicada a Via Laietana-, i dijous una manifestació a la mateixa hora des del Portal de la Pau fins a la seu patronal. Tot i això, es preveu un seguiment desigual, ja que les grans empreses amb convenis propis podrien mantenir l’activitat parcialment.
Un sector en tensió
La vaga de Barcelona s’emmarca en un clima de conflicte generalitzat al metall a tot l’Estat espanyol. A Cantàbria, 22.000 treballadors van fer vaga al juny; a Cádiz, el sector va protagonitzar una aturada massiva, finalment desconvocada després d’un preacord parcial entre FEMCA i UGT; i a Ciudad Real, CCOO i UGT-FICA han registrat recentment una sol·licitud de vaga general després de deu mesos de bloqueig.
Els sindicats coincideixen a reclamar augments vinculats a l’IPC, recuperació del poder adquisitiu, regulació del treball fix-discontinu i reconeixement de plusos de perillositat i toxicitat. També denuncien la sinistralitat laboral elevada del sector, un problema estructural que, segons apunten, continua sense resposta.
El bloqueig patronal no és només salarial: és el reflex d’un model que sosté els beneficis a costa dels drets i la precarietat. El metall, pilar del 20 % de la indústria catalana, és també el sosteniment de milers de persones i famílies treballadores. En aquest sentit, la lluita va més enllà del conveni. Caldrà veure, doncs, si el conflicte obre la porta a un nou cicle de mobilitzacions o si marca un precedent en la correlació de forces entre capital i treball.
