El 28 de desembre diversos comerciants tecnològics de la capital van tancar els seus negocis per protestar contra la situació econòmica del país. El motiu principal: la depreciació del rial iranià davant el dòlar estatunidenc.
Una crisi econòmica i política
Iran travessa una crisi econòmica estructural, a la qual se n’hi suma una de política. A hores d’ara, el règim de la República Islàmica s’enfronta a una profunda crisi estructural que el podria fer caure segons diversos analistes.
Tot i disposar d’una de les reserves de gas natural més grans del món, el país té problemes de subministrament elèctric. A més, el país pateix una crisi econòmica a causa de les sancions secundàries per part dels EUA i l’ONU. Aquestes perjudicarien l’exportació de gas i petroli, alhora que imposen restriccions a les transaccions internacionals al sector tecnològic i armamentista.
Com a conseqüència, el valor del rial, la moneda nacional, ha anat caient fins a arribar a un mínim històric enfront del dòlar nord-americà, la qual cosa ha estat l’espurna de les protestes començades el 28 de desembre.
L’evolució de les protestes
El que en un principi eren mobilitzacions purament econòmiques d’un sector social concret, comerciants i petits empresaris, han anat estenent-se cap a altres sectors com el jovent universitari. Ara per ara, aquestes mobilitzacions compten amb un gran suport.
De la mateixa manera, les demandes purament econòmiques han deixat pas a d’altres de caire més polític. Així, s’ha posat en entredit el govern de la República Islàmica i l’aiatol·là, així com s’ha demanat en alguns casos el retorn de la monarquia.
Des de Teheran, l’onada de manifestacions, «aldarulls» tal com les anomena el govern iranià, va propagar-se a altres punts del país. Aquestes, però, s’han trobat amb una forta repressió per part del poder amb dos milers de detinguts i xifres de morts que oscil·len entre les 25 i 45 víctimes segons diverses fonts.
Així mateix, des d’ahir que es va detectar un bloqueig i tall dels serveis d’internet arreu del país. La mesura adoptada pel govern pretendria interrompre les comunicacions entre manifestants, l’exterior, així com la inferència d’agents estrangers.
Tensions internes i externes
Durant les manifestacions s’ha pogut sentir diferents càntics, així com l’exhibició de banderes diferents de la de la República Islàmica. Algunes de les consignes entonades demanaven la destitució de l’aiatol·là, fins i tot la seva mort, o la tornada del xa; l’hereu de la casa reial iraniana a l’exili.
A la fràgil situació econòmica del país i l’onada de protestes s’hi afegeixen les declaracions de Donald Trump. A la seva xarxa, Truth Social, va advertir el govern iranià que «si disparava violentament i matava manifestants, com és el seu costum, els EUA anirien al seu rescat. Estem armats i llestos per actuar».
Les amenaces de Trump, qui va ordenar l’ataca a les centrals nuclears del país el juny de 2025, augmenten les tensions tant internes com externes de l’Iran. Després de la intervenció a Veneçuela, no es pot descartar la possibilitat d’una agressió imperialista d’acord amb els interessos dels EUA.
