Mireia i Arnau: “Mentre ens organitzem, no deixaran d’atacar-nos.”

Hem parlat amb la Mireia i l’Arnau, militants i monitors detinguts la passada matinada de dissabte a Ciutat Vella durant la celebració del 49è aniversari de l’Esplai del Pi. Els fets de dissabte no són les úniques ni les primeres mostres de la persecució política que que cau sobre el jovent organitzat de Ciutat Vella per part de la Guàrdia Urbana. Registres al Casal de Joves, intimidacions, identificacions, multes; i ara agressions i detencions. Una mostra del reforçament autoritari de l’Estat, i de forma explícita contra els joves de classe treballadora organitzats.

Consell editor: Qui sou i on esteu militant?

Arnau: Sóc l’Arnau, monitor de l’Esplai del Pi i militant del Moviment Socialista, aquí a Ciutat Vella. Participo del Casal de Joves, del Gimnàs Popular Matilde Landa, a l’Antiga Massana, i a les Festes Majors Joves del Gòtic.

Mireia: Sóc monitora de l’Esplai del Pi. Abans havia participat a la gestora del Casal i enguany estic únicament a l’Esplai.

C.E: Expliqueu-nos el context, què passa quan arriba la Guàrdia Urbana, i com és que acabeu detinguts?

M: La Guàrdia Urbana va arribar a la festa del 49è aniversari de l’Esplai que estàvem celebrant, dient-nos que ja havia passat l’hora del permís, tot i que encara estàvem en el temps permès. Al principi van venir de bones però a poc a poc es van anar posant més agressius. La veritat és que ho vaig viure tot molt ràpid. De sobte vaig veure com estven agafant a una companya pel braç, a una altra dels cabells, i jo em vaig apropar cridant i em van colpejar al pit. Vaig començar a posar-me molt nerviosa, les companyes m’estaven intentant relaxar perquè m’estava agafant un atac d’ansietat. Vaig veure com agafaven a n’Arnau pel coll i em vaig apropar gravant-los i demanant que el policia ens ensenyés el número de placa. De sobte se’t van endur (a l’Arnau) i et van tirar al terra i et van posar el genoll al coll. Després que se t’enduguéssin vaig decidir allunyar-me perquè estava molt nerviosa i llavors van venir dos secretes, em van dir que tenien vídeos meus pegant a un policia i que havia d’identificar-me i anar amb ells. Els vaig donar el DNI i se’m van endur on tenien els cotxes, i allà encara em va créixer més l’atac d’ansietat.

A: Jo estava recollint material de l’acte i vaig veure que hi havia molta policia, però com que unes companyes ja estaven parlant amb ells, no em vaig apropar. Fins que vaig veure com van començar a agafar-les de forma molt violenta i vaig anar cap allà per veure què estava passant. Però just abans d’arribar un agent em va agafar el coll per darrere i em va reduir al terra. Em van trencar la samarreta i em van posar el genoll al coll. I ja em van posar a dins el cotxe i em vaig quedar allà.

M: I mentre estaven reduint a l’Arnau, un altre agent estava tirant gas pebre a la gent, des de molt aprop. I hi havia diferents agressions en diversos punts, tot això és el que es pot veure als vídeos.

C.E: Pregunteu els motius pels què us han detingut? Què us diuen, de què us acusen?

A: A mi em diuen que he atemptat contra l’autoritat. Vaig preguntar que contra quin agent se suposava que havia atemptat però responien que no m’ho podien dir, però que havien vist coses. I aquí comença el relat de que he agredit a un policia.

M: Jo en un moment em vaig allunyar, però cada dos per tres tornava cap allà. Al final vaig partir al Casal mentre una companya m’intentava relaxar. Em vaig asseure al terra i van venir dos secretes. Em van dir que tenien dos videos meus pegant-li cosses a un policia, em van agafar i em van dur un altre cop fins allà. Em va créixer l’atac d’ansietat i ja va ser quan em varen detenir.

C.E: Un cop esteu detinguts quin és el procediment? Cap on us porten?

M: Jo en el moment del cotxe no parava de repetir que necessitava anar al metge, que m’estava apretant molt el cinturó, que me l’afluixessin.

A: Jo patia per les ulleres quan em reduien, de fet te les vaig donar a tu (a la Mireia) però les va acabar agafant la policia. Estava dins el cotxe que no veia res, i demanava que em donessin les ulleres per veure-hi.

M: A mi només em repetien que deixés de plorar. Això de camí cap al suposat CAP Manso. Vam arribar a Manso i ens vam quedar a la sala d’espera. Bueno, de fet tu (a l’Arnau) no vas ni entrar. Va sortir un metge i li va donar un diazepam al Mosso, que no em van arribar a donar mai.

A: No va haver-hi visita. El metge va sortir amb un parte on deia que estava perfectament. Vaig dir-li que m’havien fet un blau al coll i els Mossos van dir que m’ho havia fet amb una ronyonera.

M: El parte, que hem pogut veure ara amb l’atestat, és molt incoherent. L’hora d’entrada i sortida és la mateixa. Posava estat d’embriaguesa, però després també posava que érem plenament conscients.

C.E: Què us trobeu quan arribeu a la Comissaria de Les Corts?

M: Va venir-me un Mosso fumant-se un puro, fent-se el simpàtic, em deia que li recordava a una amiga seva i em tocava l’esquena. De menjar només em van donar una magdalena, que me la va donar el metge. No em van donar menjar. Al primer àpat em van oferir un entrepà i els vaig dir que era intolerant al gluten i em van dir “es lo que hay” i ja no van tornar a passar. No em van donar més menjar. La treballadora de la neteja era la única que em donava aigua.

A: A l’hora d’entrar a dins et fan despullar, molt violenta la situació. Vaig demanar-los si em podia posar les ulleres, em va dir que sí però després un altre Mosso unilateralment va decidir que no, que no me les donava.

M: Jo anava amb un top i em van donar l’opció de canviar de roba “por tu bien yo me lo cambiaria”. Em van fer treure els pírcings. El del nas no me’l podia treure i em van dir que no seria la primera vegada que arrencaven un pircing al calabozo. Demanava la meva medicació, em donaven llargues i no tornaven a passar.

A: Van jugant amb tu amb el tema del temps. Et diuen hores diferents tota l’estona, i et maregen amb això. Aprofiten el moment de desconcert per fer-te ballar el cap. Quan passava la treballadora de la neteja o el metge aprofitàvem per demanar l’hora, perquè eren més sincers amb el temps.

C.E: Després del pas per Les Corts, dilluns al matí us van portar a la Ciutat de la Justícia. Què va passar un cop arribats allà? Va passar molta estona des de la vostra arribada fins que us van deixar en llibertat?

M: Vàrem ser el primer torn de tots en arribar a la Ciutat de la Justícia i vaig ser la penúltima en sortir. Ens va tocar una jutgessa que fins que no havia passat tothom no et deixava anar. Em van donar un diazepam abans de declarar i les que estaven a la cela amb mi em van dir que a vegades ho fan això, i que fa mala olor.

A: Els Mossos em van dir que estaven de vaga als jutjats i que hi havia una manifestació, que no sortiríem. No era veritat, volien fotre’ns. I en el moment de donar-me les coses em van dir que els estranyava que no hagués estat aquí mai abans, que era un criminal.

C.E: Ara que ja han passat uns dies, i també més enllà dels fets concrets, quina lectura política feu de tot el què ha passat? Tant de que vinguessin a l’acte, com de les detencions, del tracte rebut a comissaria i als jutjats, com del context més general de repressió que esteu vivint el jovent a Ciutat Vella?

A: El fet de que vinguessin on van venir, on érem el jovent organitzat del barri, demostra que clarament hi ha una ofensiva política cap al moviment juvenil. Sabien perfectament on anaven. El barri Gòtic és un barri on sempre hi ha molt merder. Turistes liant-la moltíssim, fins les tantes del matí. I el nostre acte tenia permís i es va celebrar sense cap mena de conflicte. És fort perquè tot i tenir la convicció que el que estem fent és legítim i necessari, que és treballar perquè no existeixin les merdes del món capitalista, un cop ets allà dins et fan senti culpable, i d’alguna manera ho aconsegueixen, quan estàs sol. Però un cop surts, veus a tothom, parles amb la gent, i te n’adones de tot el que s’ha mogut a fora, te n’adones que si que ho estem fent bé, que la gent s’ha organitzat, des de l’Esplai, des del Moviment, fins a tot arreu, i això et dóna força. És encoratjador veure que això servirà d’alguna cosa, que servirà per mostrar l’atemptat contra l’organització política. I és un moment que s’ha d’aprofitar perquè no és la primera vegada ni serà l’última. Hem d’aprendre d’això pels pròxims cops que passi, perquè passaran. Perquè mentre ens organtizem no deixaran d’atacar-nos. Hem d’estar més ferms que mai i seguir més que mai organitzant-nos.

M: El que ens ha passat a nosaltres és un exemple més del que viu molta gent de classe treballadora, i més a Ciutat Vella. Un barri on es pot veure cada dia la brutalitat i impunitat policial.

C.E: No és la primera vegada que passa un fet així, al districte hi ha altres antecendents recents similars, podem dir que existeix una persecució política a tot allò que està desenvolupant el Moviment Socialista a Ciutat Vella. Aquesta persecució té l’objectiu d’atemorir, de trencar amb l’organització, de que no se segueixi construint el que s’està construint.

A: Un comentari que em fan quan estem anant cap a Manso, no sé com va ser exactament però recordo alguna cosa com “cuando te hemos pillado muchos amigos tuyos se han ido por patas”. Ho deien perquè desconfiés dels companys i de la organització.

M: Et fan sentir criminal per ser una jove organitzada. Em deien “la que esteu liant, no sabeu el que esteu fent”, parlaven en plural.

A: El que veig és que no es pot quedar en una cosa de l’Esplai o de Ciutat Vella, és algo que trascendeix i ha de servir perquè la gent que ens estem organitzant en el lleure comencem a fer vincles i trencar amb el localisme. Estem començant a construir un projecte comú que serveixi per confrontar tot això que ens ataca i ens reprimeix. Al final és això, tot i que l’organització sigui el motiu pel qual ens van reprimir, només la podrem superar mitjançant més organització. Perquè si ens quedem en el lloc on som, estarem fent passos enrere, estarem assumint el seu marc. Hem d’unir-nos, no només el lleure, sinó tota la classe treballadora. Avui és el lleure, demà també ho serà, però també és a l’habitatge, és als nostres llocs de feina i a les festes majors. És una oportunitat perquè des del lleure ens adherim a tot el que s’està movent al nostre voltant.

C.E: En aquest sentit, quin objectiu té la concentració de divendres?

M: D’objectius n’hi ha molts. Però crec que el més important és que es vegi tota la gent que hi ha organitzada, sigui d’organitzacions polítiques o del món del lleure. Ha de ser una demostració de força, que sàpiguen que som moltes i que som fortes. Pens que el que hem pogut aconseguir estant dos dies allà dins i vosaltres aquí fora és molt potent. Cal fer-ho veure, fer una demostració de forces.

A: Quan la classe treballadora està sotmesa, la policia pot fer el que vol amb nosaltres. L’única possiblitat de frenar l’abús i el despotisme és canviar la correlació de forces, i la mobilització de divendres és una oportunitat en aquest sentit. La policia al final és el braç armat de les classes dominants. Quan el consens o el conformisme no és suficient per mantenir l’ordre establert, s’acaben les bones paraules i comencen els pals. Aquests dies han sortit algunes persones o partits com la CUP a dir que cal una policia democràtica. Això ja ho han promés altres partits socialdemòcrates. Només cal pensar en Saura i la seva policia atonyinant a tort i a dret, o en la Colau, que va prometre eliminar els UPAS i no ha fet més que canviar-li el nom. Els Comuns encara no s’han pronunciat sobre el que va passar, i això demostra que uns i altres l’únic que volen és aprofitar els fets per poder guanyar quatre vots aquest diumenge, ja sigui invisibilitzant-ho o donant-li bombo.

C.E: Com ha afectat tot això a nivell d’Esplai?

M: No pens que de tot allò dolent se’n puguin treure coses bones, però a l’Esplai això ens ha cohesionat molt. Hem tret forces d’allà on no n’hi havia per fer front a la moguda. De cara als infants no estem ocultant res, no és la primera vegada que tenim casos repressius a l’Esplai i que els fem públics. Això també és educar, fer veure la merda de sistema en què vivim i quina és la realitat del que passa en el nostre dia a dia. Molts infants assistiran a la manifestació de divendres.

A: Servirà perquè no es quedi aquí, que vagi molt més enllà. Que quan la repressió caigui sobre algun altre esplai, un altre cau, una altra entitat juvenil també hi serem. Començar a entendre la funció política que té el lleure, que al final és pel que estem, fent passos endavant.