El paer Fèlix Larrosa va anunciar ahir, després de presidir la reunió de comandaments de la Guàrdia Urbana, que Lleida incorporarà la intel·ligència artificial a les càmeres de vigilància i de control de trànsit. Segons va justificar, l’objectiu d’aquesta mesura és que «millori la seguretat, es reforci l’agilitat de resposta de la Guàrdia Urbana i incrementar la detecció i prevenció d’incidents». La mesura s’emmarca en el Pla Local de Seguretat, que ja s’ha implantat en un 74%.
En una primera fase s’incorporarà la IA a 70 càmeres actuals, la majoria al Barri Antic, el centre històric que envolta la Seu Vella. També preveu posar-ne en altres punts de la ciutat, «per poder fer una anàlisi predictiva del trànsit». En una segona fase s’arribarà a les 120 càmeres.
Aquesta «millora tecnològica» que facilita i normalitza el control social s’ha adjudicat a l’empresa Alphanet Security Systems –també coneguda com a Alphanet Solutions. Tal com ja va denunciar l’OJS Maresme a la ciutat de Mataró, aquesta empresa manté vincles amb l’estat sionista d’Israel. Concretament, l’empresa va participar en missions empresarials a Tel-Aviv, vinculades a projectes de ciberseguretat amb suport de l’agència ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya.
Una ciutat hipervigilada
Actualment, Lleida disposa de 250 càmeres i preveu incorporar-ne més, fins a arribar a les 350. De forma immediata, Larrosa ja va anunciar que se n’instal·laran 37 a l’Horta –32 lectores de matrícules i 5 de vigilància–, 50 més al Barri Antic i 9 a les entrades i sortides de la capital del Segrià.
D’altra banda, Larrosa també pretén augmentar el cos policial. Tal com va anunciar, l’objectiu és que el cos assoleixi els 300 efectius en els anys vinents. En aquest cas, el paer ha justificat aquest augment de plantilla per l’augment demogràfic: «Estem creixent en població, ara estem gairebé en els 250 urbans i hem d’anar incrementant». La realitat, però, és que la institució està aplicant tota mena de mesures de control –més patrullatges, més càmeres amb vigilància constant, etc.– focalitzada en certs grups o barris.
Normalització del control i estigmatització de la pobresa
La hipervigilància, a través de les càmeres amb IA i més policia, es durà a terme a tota la ciutat de Lleida. No obstant això, aquesta mesurà s’aplicarà, especialment, al nucli antic, un dels barris amb les rendes més baixes de la ciutat. Durant anys, el Barri Antic ha experimentat processos de deteriorament urbanístic i una menor inversió en infraestructures i serveis. Aquest fet ha contribuït a una marcada segregació residencial: actualment hi viu una significativa de classe treballadora immigrant en situació de vulnerabilitat. Aquesta mesura, lluny de resoldre problemes estructurals vinculats en l’habitatge, condicions laborals, educació o sanitat, suposarà l’agudització de l’estigmatització i la normalització del control policial sobre aquestes persones.
L’augment de càmeres de vigilància i del cos policial suposa el reforçament del model securitista. No obstant això, el relat oficial de la «seguretat pública» –que criminalitza les classes més vulnerables amb un marcat biaix racista– trontolla davant l’acumulació de casos de mala praxi policial. Des de l’acusació de violació a l’excap de la Policia Nacional fins a la mort amb un Taser a una persona a Palma; les morts violentes en detencions o sota custòdia dels Mossos, i pallisses i agressions de policies.
Aquests fets qüestionen el model de control social imperant i la impunitat amb què exerceixen els cossos policials. Per altra banda, aquesta mesura també obre nous debats sobre la privacitat i els biaixos dels sistemes d’IA.
