En l’actualitat, “La Central” pertany en la seva totalitat al Grup Feltrinelli SL, filial espanyola de la multinacional italiana EFFE 2005 Gruppo Feltrinelli S.p.A., que també ha adquirit l’Editorial Anagrama. Una de les primeres iniciatives d’aquest gegant del sector del llibre ha estat l’obertura d’una nova llibreria “La Central” i una cafeteria a la zona pacificada de Consell de Cent, al bell mig de l’Eixample de Barcelona. En aquesta botiga s’imposarà l’obertura en diumenges, mesura impulsada a les esquenes de les treballadores.
“Charing Cross Road” català
Segons el web de La Central, la voluntat d’obrir una nova llibreria al centre de l’Eixample prové de la voluntat de participar de fenomen “Charing Cross Road” català, on les llibreries farien una espècie d’efecte “contra-restant” al comerç pel turisme de masses. En altres paraules, l’empresa la Central declara públicament el seu compromís per aturar la gentrificació. Els espais ajardinats estan proporcionant una oportunitat única per a les burgesies comercials, on desenvolupen models de negoci orientats al turisme com el de La Central.
Aquests negocis gaudeixen de gran flexibilitat horària, grans seccions de literatura en anglès i “cafeteries secretes” de cafè d’especialitat amagades a l’interior de les llibreries. Els treballadors de La Central indiquen que l’obertura dels diumenges representa un precedent molt perillós que pressionarà altres llibreries de la zona a implantar la mateixa mesura per tal de mantenir-se en el mercat a costa de les condicions de les seves treballadores.
La llei catalana 117/2022, que permet l’obertura dominical dels comerços en zones de gran afluència turística, va ser pactada pel en govern municipal -PSOE i Comuns-, la patronal comercial barcelonina i el sindicalisme groc. La llei va ser pactada al marge de les necessitats i voluntats de les treballadores del sector. L’objectiu de la mesura era el de fomentar i dinamitzar el turisme de compres i la ocupació en el tercer sector, que engloba l’àmplia majoria de les treballadores de la ciutat. La llibertat total d’horaris comercials representa un clar retrocés en matèria de drets laborals de les treballadores del comerç, que es troben asfixiades per la inflació de béns essencials com l’habitatge, la reducció generalitzada dels salaris, la repressió sindical, la fragilitat contractual i la flexibilitat horària.
Franges horàries més llargues
En el sector dels serveis, s’està produint una ampliació progressiva de la franja horària i dels dies considerats laborables, amb una presència creixent de jornades en horari nocturn, caps de setmana i festius. Tot i que no implica necessàriament un augment del nombre total d’hores treballades, sí que es flexibilitza —o es desdibuixa— la delimitació tradicional del temps de treball, alterant la capacitat de conciliació de les treballadores i vulnerant sovint el seu dret al descans. A més, l’ampliació de les franges horàries sovint no implica un augment de l’ocupació, sinó que es tracta d’una oportunitat d’or per l’empresariat de reduir la plantilla i augmentar les taxes d’explotació.
L’exemple del model madrileny
El major exponent d’aquest model a l’Estat Espanyol és el de Madrid, on el govern municipal del PP va promoure el 2012 una normativa que brindava total llibertat als horaris comercials, i coincidint amb la obertura de La Central de Callao, que no va dubtar en beneficiar-se’n imposant l’obertura dominical de les seves treballadores. La llei 117/2022 era un acord que tenia una durada de quatre anys, fins al 31 de desembre del 2025. Diverses fonts indiquen, però, que les entitats firmants forçaran la seva renovació i rang d’aplicació el 2026. UGT i CCOO donen el seu vistiplau a la renovació de l’acord, demostrant altra vegada el paper de conciliació que juguen envers l’empresariat, i donant l’esquena un cop més del proletariat català.
Crida a la solidaritat
Alhora, els treballadores han indicat que la direcció de La Central ha exercit des de fa més de vint anys un assetjament generalitzat en contra de treballadores. La Secció Sindical denuncia represalies, opacitat i amenaces per part de la direcció, amb l’objectiu d’entorpir i de neutralitzar les iniciatives de les treballadores. En l’actualitat, el gruix de les represalies s’ha concentrat en dues sindicalistes, una de les quals fins i tot ha tingut una baixa mèdica pels danys ocasionats pels gerents de l’empresa. Davant d’aquesta situació, la Secció Sindical de La Central es nega a acceptar el model laboral i de ciutat que vol forçar l’empresa, i ha cridat durant la roda de premsa, a totes les treballadores de Barcelona a la organització sindical i la solidaritat de classe per defensar les seves condicions de vida.
