El Moviment per l’habitatge de Catalunya dempeus contra la repressió
El proper dissabte 21 de gener, a les 17h a Jardinets de Gràcia, el Moviment per l’habitatge de Catalunya convoca una manifestació unitària davant l’augment de la repressió que està patint la classe treballadora organitzada. En els últims anys hem vist com, mentre l’ofensiva capitalista s’agreujava, empitjoraven les condicions per desenvolupar acció política.
La greu ofensiva repressiva actual es tradueix en un atac frontal contra el moviment: 86 encausades, 44 detingudes, més de 300.000 euros en multes i demandes que sumen desenes d’anys de presó. L’objectiu de la convocatòria és aturar la repressió a més d’exigir l’absolució de les detingudes, l’arxivament de les causes obertes i la retirada de les multes i denúncies. Cal sumar a aquest context repressiu la possible reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que dificultarà una de les eines estructurals del Moviment com l’expropiació d’immobles, o la possible impugnació per part del Tribunal Constitucional de les reformes introduïdes a la Llei 24/2015.
No és de sorprendre la naturalesa repressora de l’Estat. Ni és reformable ni la classe capitalista donarà concessions, menys en un context de crisi com l’actual. Només la classe organitzada I independent li suposarà una amenaça real.
Una ofensiva que s’estén
La repressió cap a la classe treballadora organitzada no és un fet que es doni de forma aïllada, sinó que forma part d’una constant, que en els darrers temps s’està intensificant.
En són exemples recents a altres parts del territori, entre molts altres, el desnonament del 2 de novembre a Palma que va acabar amb un detingut i nombrosos militants del Sindicat d’habitatge de Palma agredits, així com el desnonament del 24 d’octubre a Malilla, València, on es van produir tres detencions, nombroses identificacions, multes i un alt nivell de violència policial cap a les concentrades a la porta.
Context del Moviment
La darrera etapa ha estat marcada per un creixement molt fort del Moviment, en què, paradoxalment aquest mateix s’ha trobat amb els seus propis límits. L’absència d’una vinculació de la pràctica diària amb una estratègia d’acumulació de forces dirigida cap a la superació del sistema capitalista podria englobar diverses mancances d’aquest. Així, mentre que es donava un procés d’augment de la seva força, reflectit principalment en el seu desenvolupament organitzatiu i la seva capacitat de mobilització, aquest no s’ha vist acompanyat d’un exercici de clarificació dels objectius als quals respon. Parlem del paper que compleix la lluita per l’habitatge en la generació de les condicions de possibilitat d’un procés revolucionari.
El Moviment haurà de respondre ,alhora, a un context general marcat per l’empitjorament de les condicions de vida, l’enduriment dels marcs legislatius i l’augment de la repressió. Aquesta agudització de la crisi només planteja una única sortida: integrar totes les respostes a les ofensives del capital en un procés que avanci en l’acumulació de forces per a construir un poder propi com a classe.
La convocatòria del dissabte és un moment d’aquest procés i una forma de reactivar la classe treballadora davant el context d’ofensiva capitalista.