Ahir dimecres 27 de maig es va fer públic que el Tribunal d’Instància número 14 de València ha emès una ordre de cerca, detenció i presentació de l’agitador nazi Alberto Ferrando Sánchez, àlies «Alberto Caliú». El tuitaire alacantí, desaparegut de les xarxes des de feia mesos, es troba actualment en parador desconegut. El tribunal no li ha pogut notificar la citació per declarar per la causa oberta contra ell per un delicte de difusió de missatges d’odi.
El procediment legal es va iniciar a partir d’una denúncia interposada el gener del 2025 per l’associació Acción Contra el Odio (ACO), organització que actualment exerceix l’acusació particular a la causa. Posteriorment, el juliol del 2025, la Fiscalia especialitzada en Delictes d’Odi i Discriminació va impulsar formalment les diligències judicials contra el feixista per incitació a la violència contra el col·lectiu de persones migrants.
Tuitaire divulgador de notícies falses i missatges racistes
Els fets que van originar la investigació penal es remunten al 18 d’agost del 2024, data en què es va produir el tràgic apunyalament d’un menor d’11 anys a les pistes de futbol de la localitat de Mocejón, a la província de Toledo. Durant les hores posteriors a aquest fet, i mentre es desenvolupaven les primeres investigacions, es van difondre de manera massiva en diverses plataformes digitals informacions falses que atribuïen l’autoria de l’homicidi a ciutadans d’origen magribí, abans que les autoritats aturessin finalment el presumpte autor, un jove de nacionalitat espanyola de 20 anys.
D’acord amb la documentació aportada per l’acusació, «Alberto Caliú» va figurar com un dels difusors més actius d’aquests continguts falsos durant les hores crítiques dels fets de Mocejón. A través de la xarxa social X, l’investigat va publicar missatges en què afirmava de manera explícita la falsa autoria del crim i proferia greus amenaces, instant públicament a armar-se i afirmant textualment que «els carrers han de cremar», a més de fer proclames que incitaven a actuar contra els centres de menors.
Tanmateix, l’acusació sosté que aquestes publicacions no constitueixen un fet aïllat. Segons ACO, formen part d’«una conducta sistemàtica orientada a generar un entorn d’animadversió i estigmatització cap a les minories». En aquest sentit, ACO ha incorporat al procés una segona denúncia contra el mateix agitador, emmarcada en les investigacions per l’onada de pogroms i atacs racistes ocorreguts al municipi de Torre Pacheco (Múrcia), durant els quals va continuar difonent consignes que cridaven a l’ús de la violència per motius racials.
