El passat dimecres 15 la ministra de Defensa, Margarita Robles, va deixar oberta l’opció que l’estat espanyol comprès armes als EUA per a Ucraïna a la cimera de l’OTAN celebrada a Brussel·les. Aquesta mesura ja ha estat acceptada per altres estats membres com ara Alemanya, Països Baixos o Portugal.
L’antic primer ministre dels Països Baixos i actual secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va anunciar que la meitat dels estats de l’aliança ja s’havien compromès a proveir aquest fluxe d’ajuda a Ucraïna, però sense donar dades. Rutte havia alabat unes hores abans els esforços del president dels EUA, Donald Trump, d’instar la resta de membres a augmentar la despesa militar a un 5% del PIB. En el cas de l’estat espanyol, l’OTAN calcula que ja s’ha assolit el 2% d’inversió, un augment respecte al 1,4% de 2024.
Robles va declarar que “si fos necessari, Espanya entrarà en aquesta iniciativa” i que en l’actualitat són 20 els països, comptant l’estat espanyol, que encara estan considerant la compra d’armament estatunidenc. Per altra banda, hi ha les tensions entre la UE i l’OTAN al voltant d’un pla propi d’Europa per armar Ucraïna, el qual es debatrà en un Consell Europeu la setmana vinent. Aquest consistiria en la compra d’armes amb els actius rusos immobilitzats. La xifra d’actius sancionats escalaria fins als 194.000 milions d’euros.
