Les Illes Balears són un dels territoris on la crisi de l’habitatge es manifesta amb més intensitat. Territori marcat pel turisme, les segones residències i la demanda exterior, l’encariment de la compra i del lloguer, combinat amb uns ingressos estancats, dificulta l’accés a un habitatge.
L’estudi Habitatge i exclusió residencial a les Illes Balears, de l’Observatori Social de les Illes Balears (OSIB), identifica l’habitatge com un factor determinant de l’exclusió social. La recerca assenyala la mercantilització del parc immobiliari i la tensió entre la funció residencial i la seva consideració com a actiu d’inversió com una font de vulnerabilitat.
L’Informe sobre el preu de l’habitatge i la pressió del mercat immobiliari a les Illes Balears hi coincideix: les Illes tenen el preu de compra per metre quadrat més elevat de l’Estat i el lloguer s’ha duplicat des del 2015. La classe treballadora destina, de mitjana, un 9,78% del sou a adquirir cada metre quadrat, davant del 6,46% de la mitjana estatal. També s’apunta que la dificultat d’accés no depèn només dels preus, sinó també de la disponibilitat d’habitatges destinats a residència habitual.
La realitat del mercat immobiliari
Comprar està a l’abast d’una minoria. Només el 33,8% de les persones que ho han intentat ho ha aconseguit, un dels percentatges més baixos dels territoris analitzats. Els obstacles principals són el preu, desproporcionat respecte dels ingressos (52%), i la manca d’estalvis per accedir a una hipoteca (11,9%). A més, segons el Col·legi de Registradors, el 32,2% de les compravendes del primer semestre del 2026 les van fer compradors estrangers, la xifra més alta de l’estat espanyol.
El lloguer és l’alternativa per a moltes persones, però tampoc no és assequible. Tant a les Illes com a la resta de territoris analitzats, el preu és la principal barrera (38,4%), seguit de les exigències econòmiques, com fiances, avals o garanties addicionals (25%), i de la manca d’oferta assequible (20%).
Palma continua sent una de les capitals amb més pressió sobre el lloguer, una tendència que fa anys que creix. Durant el tercer trimestre del 2026, els anuncis de lloguer van rebre una mitjana de 67 contactes, segons Idealista. Aquesta és la segona xifra més alta entre les grans ciutats, només per darrere de Barcelona (92) i per davant de Bilbao (56) i Madrid (49).
«Qui paga lloguer o hipoteca hi destina, de mitjana, el 39% dels ingressos, i el 18% de la població en dedica més de la meitat»
Les conseqüències
La percepció de dificultat per fer front a l’esforç econòmic a les Illes la recull el III Estudi sobre Conductes Sostenibles de la Població Espanyola. Segons aquest, el 95,8% de les persones consultades considera que accedir a un habitatge és «molt o extremadament complicat», el percentatge més alt dels territoris analitzats. Qui paga lloguer o hipoteca hi destina, de mitjana, el 39% dels ingressos, i el 18% de la població en dedica més de la meitat.
La pressió també provoca desplaçaments: el 13,2% de la població ha hagut de canviar d’habitatge o de barri per motius econòmics els darrers anys, el tercer percentatge més alt de l’estat. L’estudi subratlla que el problema no acaba en trobar casa: també limita el pressupost per a altres despeses i, per a una part de la població, la possibilitat de continuar vivint on viu.
Les conseqüències, a més, impacten especialment en els joves. L’Anuari de la Joventut de les Illes Balears situa la taxa d’emancipació en el 15,3% durant el primer semestre del 2024. També indica que el lloguer lliure absorbeix el 59% dels ingressos d’una llar jove i que comprar un habitatge equival a més de 22 anys de salari. L’anuari hi afegeix desigualtats de gènere i d’origen. L’emancipació depèn així de la capacitat adquisitiva, més que de l’edat o la situació laboral.
De la dificultat d’accés a l’exclusió residencial
Per a les llars amb menys recursos, la combinació de preus elevats, inestabilitat laboral i ingressos insuficients pot derivar en inseguretat residencial, sobreocupació o habitatges inadequats. L’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a les Illes Balears 2025, de la Fundació FOESSA, estima que el 19% de la població balear, més de 233.000 persones, està en situació d’exclusió social. La crisi, doncs, no es limita a qui no pot comprar o llogar: també afecta qui viu en precarietat o sense garantia de continuïtat residencial.
A més l’exclusió residencial afecta greument a les dones en contextos de violència masclista. L’estudi de la Fundació IRES i l’OSIB descriu una relació bidireccional entre la manca d’un habitatge segur i la violència. Sense alternatives, algunes dones poden haver de mantenir la convivència amb l’agressor o acceptar opcions d’allotjament i supervivència d’alt risc. L’estudi assenyala també la saturació dels recursos d’acollida i les barreres burocràtiques per accedir als circuits de protecció institucionals.
Treballar ja no és suficient
L’informe d’Oxfam Intermón conclou que el cost de l’habitatge empeny 16.195 treballadors de les Balears a una situació de pobresa. En descomptar-ne les despeses, la taxa de pobresa laboral passa del 6,12% al 8,84%, 2,72 punts més. Les persones llogateres són les més perjudicades: del 7,32% al 17,31%. Entre les propietàries amb hipoteca puja del 2,64% al 3,26%.
Les dades de FOESSA i Oxfam Intermón apunten, des de perspectives diferents, a una mateixa realitat. El cost de l’habitatge pot fer que la feina i els ingressos no bastin per evitar l’exclusió social. A les Balears, amb uns preus especialment elevats, aquesta pressió limita tant la possibilitat d’emancipar-se com la de mantenir una llar en condicions adequades.
Les demandes de la classe treballadora
Davant d’aquesta situació alarmant, les demandes de la classe treballadora, visibles en espais com les convocatòries de mobilitzacions, són clares. Abaixar els preus de lloguer, prohibir la inversió i l’especulació en un dret bàsic i actuar contra els grans tenidors d’habitatges.
