Executen el macrodesallotjament de l’antiga presó a Palma

Ahir es va executar el desallotjament de l’antiga presó de Palma. L’ajuntament, a través de la Policia Local i la Policia Nacional, han expulsat gairebé 100 persones que hi residien. L’inici del procediment va iniciar-se al febrer, quan hi residien unes 200 persones. Ara s’ha complit la interlocutòria dictada pel Jutjat, del 28 de maig, que va autoritzar l’execució. 

Aquesta execució s’ha presentat com a necessària i s’ha justificat apel·lant al «greu risc existent per a la seguretat de les persones que romanen al recinte». El govern municipal ha emprat els quatre incendis produïts en estranyes circumstàncies en febrer com a excusa per executar el desallotjament. 

Segons el cens realitzat a l’inici del procediment, a l’interior dels mòduls de l’antiga presó residien 206 persones. Això no obstant, al llarg d’aquests mesos la xifra s’ha anat reduint progressivament fins a situar-se actualment al voltant de 70 persones. Així mateix, en coordinació amb l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), 45 persones han estat derivades a centres d’acollida temporal i a programes d’inserció social i laboral.

La gestió institucional ineficaç en la crisi de l’habitatge

L’Ajuntament, ha tractat de mostrar-se amable. En el lloc, s’han personat els serveis socials municipals, per prestar atenció individualitzada a les persones que vivien al recinte. També s’ha comptat amb la presència d’una ambulància del 061. Malgrat això, la majoria de persones no han obtingut una alternativa residencial, un recurs d’acollida o programa d’inserció.

Així mateix, algunes veus crítiques i  moltes entitats socials denuncien que els recursos d’emergència habitacional són insuficients. Aquests no aconseguirien frenar l’augment del sensellarisme i de la crisi de l’habitatge. Els albergs i centres d’acollida tenen una capacitat limitada, i algunes places són temporals o tenen requisits d’accés. 

Criminalitzacio de la pobreza

Tanmateix, els habitants de l’antiga presó de Palma no només han patit la negligència institucional a l’hora d’aportar solucions a les seves precàries condicions socials i econòmiques. També han estat víctimes d’una criminalització en augment.

Ja al febrer un macrooperatiu que va identificar més 170 residents a l’antiga presó de Palma. Ara, després d’haver executat el desallotjament, la Policia Local mantindrà en l’entorn un dispositiu permanent de vigilància les 24 hores del dia. D’aquesta manera, pretrendrien evitar noves ocupacions. A més, properament l’Ajuntament procedirà al tapiat del recinte.

L’actuació institucional xoca frontalment amb la realitat de la ciutat i de les Balears. A hores d’ara, a l’arxipelag la compra d’un habitatge de 80 metres quadrats requereix més de quinze anys de salari brut íntegre, la pitjor dada de tot l’estat.

Els preus han crescut a un ritme molt més accelerat que els salaris, els quals són insuficients per cobrir els costs de vida. D’aquesta manera, hi ha augmentat el sensellarisme i la precarietat residencial. Cada cop hi ha més persones vivint a habitacions rellogades, a edificis rellogats o fins i tot al carrer.

Per la seva banda, els recursos socials estan molt tensionats i saturats. Tant els albergs com les pensions o els centres d’acollida no tenen les capacitats sufients per respondre a les necessitats d’aquest col·lectiu com més va més nombrós i divers.