El Congrés dels Diputats ha tombat la convalidació del Reial Decret que incloïa la revalorització de pensions per a 2026 i un ampli paquet de mesures socials aprovades pel Govern a finals de desembre.
El vot en contra del Junts per Catalunya, Partit Popular i Vox ha evidenciat una nova derrota parlamentària del govern del PSOE. El bloqueig ha deixat sense les qüestionades mesures socials –per insuficients– que contenia, agreujant encara més les condicions de vida de centenars de milers de persones.
El decret decaigut preveia la revalorització de les pensions d’acord amb la inflació acumulada, la pròrroga de la moratòria de desnonaments per a famílies vulnerables sense alternativa habitacional, la prohibició del tall de subministraments bàsics i el manteniment del bo social elèctric. Tanmateix, aquest considerava la continuïtat del salari mínim interprofessional i diferents mesures per l’afectació de la DANA i els incendis forestals de l’estiu passat.
Només el decret en les ajudes al transport s’ha aprovat a última hora per l’abstenció del PP.
Reformisme en paquet, dreta en bloc
Un dels decrets votats agrupava la revalorització de les pensions i mesures vinculades a la crisi de l’habitatge, una combinació que PP i Junts han qualificat de «xantatge polític».
La portaveu de JxCat, Míriam Nogueras, ha reduit el debat a un fals dilema de «pensions sí, ocupacions no». Aquest discurs invisibilitza deliberadament la resta de mesures i criminalitza situacions de pobresa residencial. A més, la simplificació amaga que certes reformes socials, com la moratòria de desnonaments, han permès contenir –encara que parcialment– els efectes de problemàtiques estructurals que operen de manera simultània.
En els parlaments, PP i Junts també han construït un relat que presenta mitjans i petits propietaris com a víctimes del conflicte. Una narrativa que obvia que les mesures impulsades pel govern ja inclouen mecanismes de protecció fiscal per als propietaris que no incrementen els lloguers.
Al mateix temps, les dades evidencien que, en plena emergència habitacional, són els grans tenidors, els fons d’inversió, les empreses immobiliàries i fins i tot institucions públiques amb habitatges buits els principals agents de l’especulació amb un dret bàsic com l’habitatge.
Més enllà del joc parlamentari
L’escenari d’avui, però, no és nou. Les necessitats bàsiques de la classe treballadora son fitxes de negociació constant entre els partits polítics. I, mentre al Congrés es discuteixen marcs retòrics, el moviment per l’habitatge alerta d’una nova onada de desnonaments massius. El desnonament més gran de Catalunya viscut recentment podria, doncs, ser el primer de molts.
Davant aquest bloqueig, diferents sindicats d’habitatge han convocat una concentració d’urgència demà dimecres 28 de gener, a les 18:30h, davant de la seu de JxCat.
