Avui dos joves comunistes s’han enfrontat a un judici per uns fets que van passar el dia 27 de maig de 2020. Aquell dia s’havia celebrat una manifestació contra la restricció generalitzada de drets durant la gestió de la pandèmia de la COVID-19. La manifestació es va desenvolupar sense cap incident.
Agressions i amenaces per part dels agents
Després de la concentració, mentre els dos joves comunistes estaven sopant, agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) es van dirigir cap a ells i, sense cap motiu, els van començar a increpar. Davant la protesta dels joves, els agents de la GUB els van agredir i els van reduir a terra mentre els colpejaven a diverses parts del cos i els insultaven. Els agents actuaven amb una sensació total d’impunitat davant d’aquells dos joves. Mentre els retenien, i sense deixar de colpejar-los, els agents de la GUB els van vexar amb frases com ara: «Eso es lo que te mereces, hijo de puta, eres una rata». Posteriorment, van ser detinguts.
Durant el trasllat a comissaria i fins al CAP, on van rebre assistència mèdica, les vexacions van ser constants. Davant la negativa dels joves a parlar en castellà, els agents els van insultar dient-los: «¿Qué te pasa, que eres tan tonto que no sabes ni hablar castellano?». A més, els van amenaçar directament amb frases com: «Nosotros somos de VOX y la gente como tú vais a tener problemas» o «Tienes mucha suerte de que esto os haya pasado en Barcelona; en otra ciudad de España las cosas serían diferentes», expressant sense embuts la ideologia reaccionària i espanyolista dels agents agressors.
Amb aquesta actuació, els agents de la Guàrdia Urbana van atemptar directament contra dos joves comunistes pel fet d’haver participat en una concentració totalment legítima i per haver-se negat a canviar al castellà. Per aquest motiu, els dos joves van denunciar els agents. Avui, després de sis anys, s’ha celebrat el judici contra els dos joves, als quals demanen, en total, dos anys de presó i més de 2.500 € de multa.
En un context de reforma autoritària dels estats, la policia se sent amb una impunitat creixent per actuar amb màniga ampla, sabent que difícilment serà castigada o criticada per la resta d’institucions públiques. Lluny d’això, els governs han optat per reforçar-la, incrementant els seus efectius i recursos (mentre altres sectors, com l’educació, es troben en situacions límit). Així, els representants polítics tanquen files amb els guardians del seu ordre davant d’assassinats racistes a les comissaries, a l’estret de Gibraltar o davant de l’ús indiscriminat de gas pebre en concentracions, entre d’altres.
