Rosalba Liso, jutgessa d’instrucció de Roma, va signar les ordres que han derivat en cinc ingressos a la presó, dos arrests domiciliaris i una detenció en dependències policials per possessió de material propagandístic i instructiu. Paral·lelament, els agents van executar divuit registres en immobles a Milà, Nàpols, Bolonya, Predappio i Roma. L’operatiu va culminar amb el desallotjament forçós i tapiat de Bencivenga Occupato, un centre social ocupat al barri de Montesacro amb vint-i-cinc anys d’història.
La investigació penal es remunta a setembre de 2024, període en què la policia mantenia sota vigilància un immoble rural a Samburi. Sospitaven que aquesta servia de refugi del militant Salvatore Vespertiro, abans que fos capturat a l’Estat espanyol.
La policia hi va espiar una trobada celebrada entre l’11 i el 13 de juliol de 2025 en què van participar nou persones. Ho van fer amb aparells d’àudio i vídeo. Segons el sumari judicial, en aquesta reunió «es van pautar campanyes d’agitació antimilitaristes i antiimperialistes», així com «mobilitzacions a favor del pres Alfredo Cospito». Alhora, els investigadors sostenen que es van donar «directrius per a la fabricació d’explosius».
La fiscalia vincula directament les directrius d’aquella reunió amb els ataques perpetrats el 14 de febrer de 2026 contra les línies ferroviàries d’alta velocitat en els trams Roma-Florència i Roma-Nàpols. També ho fa amb els desperfectes denunciats el 29 de maig de 2026 a la línia Brenner-Verona.
La policia italiana també va espiar les converses que van tenir lloc al Bencivenga. Malgrat que la fiscalia els qualifica de «grup d’afinitat terrorista», la defensa i les anàlisis crítiques publicades a mitjans locals assenyalen que en quinze hores d’escoltes policials només hi ha debats de caràcter principalment teòric.
Així, als àudios s’aborden qüestions com el moviment anarquista internacional o la situació a Palestina. També crítiques a grans companyies o programes de televisió. Cap rastre de plans operatius concrets o el disseny explícit d’atemptats. Segons la policia, aquesta absència i l’ús de missatgeria encriptada constitueixen «una prova del mètode d’elusió d’una organització clandestina».
Coincidència temporal amb el cas d’Alfredo Cospito
El desenvolupament dels arrests i els registres es produeix en un escenari de forta controvèrsia política i judicial. Tot i que els fiscals roman van remetre les actuacions del jutjat d’instrucció en abril, la intervenció no es va executar fins al juny.
Aquesta ha coincidit amb la deliberació del Tribunal de Vigilància de Roma sobre el recurs presentat per Alfredo Cospito. El recurs s’hauria interposat contra l’aplicació del règim penitenciari d’aïllament estricte 41-bis. Diverses organitzacions suggereixen que l’operació i la tesi fiscal tracten de condicionar el veredicte del tribunal. Així, situarien Cospito com «el líder inspirador de la cèl·lula».
D’altra banda, el tancament de Bencivenga va tenir lloc dos dies després que Simone Carabella, agitador feixista en xarxes, exigís la intervenció policial de l’espai. D’aquesta manera, han posat fi a un bastió històric de l’escena musical punk i les activitats culturals alternatives no comercials.
Aquest desallotjament se suma a la llista d’espais autogestionats sense processos de regularització prèvia. Aquesta mena d’actuacions s’ha intensificat sota el govern de Meloni. El tancament dels centres Leoncavallo, Askatasuna, Zk Squat, Torre Maura Occupata i Laurentino38 en són un clar exemple.
