Els líders de les tres nacions amb govern autònom del Regne Unit s’han reunit aquest dilluns a Cardiff per signar un memoràndum d’entesa sense precedents. El primer ministre escocès, John Swinney (SNP), el gal·lès, Rhun ap Iorwerth (Plaid Cymru), i la nord-irlandesa, Michelle O’Neill (Sinn Féin), van formalitzar aquesta fita.
Així, amb aquest memoràndum, els tres partits exigeixen a Downing Street l’autorització dels respectius referèndums d’independència. A la cita també va acudir la presidenta del Sinn Féin i líder de l’oposició a la República d’Irlanda, Mary Lou McDonald, en un moviment coordinat que busca forçar un canvi en l’encaix constitucional del mapa britànic.
L’inici del fi del Regne Unit?
Aquesta aliança coincideix amb una fita política inèdita al Regne Unit. Per primera vegada a la història, els governs d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord es troben encapçalats de forma simultània per partits independentistes.
A Gal·les, la victòria de Plaid Cymru després de la dràstica caiguda del Partit Laborista va situar Rhun ap Iorwerth al capdavant del Senedd. D’altra banda, a Irlanda del Nord, el Sinn Féin va revalidar la seva posició com a força més votada, cosa que permet a O’Neill assumir la prefectura del govern autònom després de superar el bloqueig institucional.
Davant aquest escenari, Swinney ha instat el primer ministre britànic, Andy Burnham, a assumir que «passarà a la història com el darrer primer ministre del Regne Unit». «El marc estatutari vigent resulta insostenible», ha reblat.
Cap a la independència d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord
Tanmateix, el document marc elaborat pels tres partits estructura la seva cooperació al voltant de quatre eixos fonamentals: l’economia, l’energia, l’autodeterminació i les relacions amb Europa. Les tres forces coincideixen en la conveniència d’integrar els seus territoris a la Unió Europea, bé mitjançant l’adhesió directa d’Escòcia i Gal·les o mitjançant la reunificació en el cas nord-irlandès.
Fonts del Sinn Féin citades per The Irish Times han assenyalat que l’objectiu prioritari de la trobada és «posar les bases perquè cada nació decideixi el seu futur democràtic». Pel que fa al cas irlandès, l’Acord de Divendres Sant del 1998 empara legalment la convocatòria d’un «border poll» («consulta sobre la frontera»).
Aquest debat ha cobrat renovat impuls els darrers dies després de les manifestacions de dissabte passat a Dublín del mandatari estatunidenc Donald Trump a favor de la unitat d’Irlanda.
