La Federació Russa va exercir aquest divendres el seu dret de veto en el Consell de Seguretat de l’ONU contra una resolució redactada pels Estats Units. Aquesta proposava prorrogar un any el mandat de la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO) fins al 31 d’octubre de 2027, la qual introduïa canvis de fons.
El text estatunidenc canviava de nom la missió com a Missió de les Nacions Unides al Sàhara Occidental (MINUSO). Així, elimina la referència al «referèndum». Alhora, establia el pla d’autonomia sota sobirania marroquina com «l’única base viable» o «única solució factible» per a les negociacions i reduïa el component militar. La votació va ser d’11 vots a favor, un en contra (Rússia) i tres abstencions (la Xina, el Pakistan i Somàlia), de manera que el veto va impedir que s’adoptés malgrat la majoria.
Rússia va presentar després un projecte alternatiu de «pròrroga tècnica» d’un any sense canvis en el nom, les funcions ni l’estructura de la MINURSO. Aquest text va obtenir només tres vots a favor, un en contra (els EUA) i onze abstencions, per la qual cosa tampoc va aconseguir els nou vots afirmatius necessaris. El mandat de la Minurso, prorrogat per última vegada amb la resolució 2797 d’octubre de 2025, expira el 31 d’octubre de 2026.
Preservar el referèndum
L’ambaixador dels Estats Units, Mike Waltz, va lamentar el veto. Va criticar que s’utilitzi «per preservar la lletra R de referèndum», i va assenyalar que l’ONU fa dècades que no considera viable aquesta consulta. «Després de cinquanta anys, el poble del Sàhara Occidental mereix alguna cosa més que una altra pròrroga d’alguna cosa que no pot funcionar», va declarar.
Washington es va comprometre a continuar treballant amb l’enviat personal del secretari general, Staffan de Mistura, i a garantir una «reducció ordenada i estable» de la missió. L’ambaixador rus, Vasili Nebenzia, va argumentar que el text estatunidenc «anava massa lluny» en predeterminar qüestions de sobirania i donar una «benedicció» a un enfocament unilateral.
Aquest també va defensar una solució «justa, duradora i mútuament acceptable» conforme a la Carta de l’ONU i el principi d’autodeterminació. Alhora, va qualificar el seu propi projecte com una pròrroga tècnica per a preservar la presència de l’ONU.
El Front Polisario va celebrar el veto rus i el va qualificar de fre a un «curs d’acció profundament perillós» que legitimava l’ocupació marroquina a costa del dret a l’autodeterminació. La Xina va expressar el seu suport a l’extensió de la missió i va lamentar la precipitació del vot. A Rabat, on no s’esperava aquesta resolució, se celebra que el conflicte per la seva ocupació passi d’un interès internacional a l’àmbit regional.
Arrels històriques del conflicte
La MINURSO es va desplegar en 1991 per a supervisar l’alto el foc i organitzar un referèndum d’autodeterminació de la població sahrauí en el marc del pla d’arranjament de l’ONU. Tanmateix, el referèndum mai es va celebrar. El Marroc controla la major part del territori, antiga colònia espanyola, i proposa un «pla d’autonomia» sota ocupació. El Front Polisario, amb el suport d’Algèria, aliada regional de Rússia, reclama la independència i el dret a l’autodeterminació.
En 2025, la resolució 2797 ja havia recolzat de forma més clara el pla d’autonomia marroquina com a base de les negociacions i va encarregar una revisió estratègica de la missió. Els EUA, sota l’administració Trump, és el redactor principal de l’expedient. Des que va entrar al poder, el magnat ha intensificat el seu suport al pla marroquí.
França i el Regne Unit també van recolzar la resolució estatunidenca. L’encreuament de vetos suposa un moment excepcional: per primera vegada en dècades es bloqueja la renovació rutinària anual de la MINURSO.
La missió compta amb al voltant de 155 militars i personal civil. Les xifres recents varien entre 155 militars i uns 359 efectius en total, i un pressupost aproximat de 62 milions de dòlars per any fiscal. Sense mandat renovat, la missió perd la base jurídica per a operar plenament a partir de l’1 de novembre de 2026.
No implica que es retiri el personal immediatament, però es preveu un procés de reducció. El futur de la missió i del procés polític queda en una situació d’incertesa, amb la possibilitat oberta d’un acord d’última hora o de negociacions posteriors per a una solució de compromís.
