La Plataforma del Metall de Tarragona (PMT) ha convocat una vaga contra el pacte de CCOO Indústria i UGT-FICA amb la patronal APEMTA pel conveni 2026-2027. Segons la PMT, el pacte que afectarà 22.000 treballadors és insuficient i no respon a les exigències de la classe treballadora. En aquest sentit, assenyalen que consolida la pèrdua de poder adquisitiu i deixa la plantilla desprotegida.
Els sindicats que han secundat la vaga són CGT Metall, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), el Sindicat de Comissions de Base (co.bas), la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya – Intersindical Alternativa de Catalunya (FTC-IAC) i el Sindicat Independent de Treballadors Units (SITU).
La vaga del metall començarà dos dies abans de la vaga general de l’11 de novembre. Prèviament a l’inici de la vaga indefinida s’han anunciat assamblees obertes «per informar, resoldre dubtes i organitzar-se». La primera ha estat aquesta tarda, 2 de novembre, a les 19 h, a l’aparcament del Mercat de Bonavista, a Tarragona. La segona convocatòria d’assamblea serà el 4 de novembre, a les 18 h, l’esplanada Bar Cándido, a la Pobla de Mafumet.
El conveni va ser signat el 7 d’octubre i s’ha publicat el 29 d’octubre al BOP. Justament, a finals de setembre, unes sis-centes treballadores van manifestar-se a Tarragona contra la signatura, van tallar l’avinguda Roma i van arribar fins a la Imperial Tàrraco. El 14 d’octubre es va repetir la mobilització.
Les reivindicacions del sector
La PMT planteja vint reivindicacions per al nou conveni. En l’àmbit salarial, reclama equiparar els sous amb els del Metall de Barcelona, amb una revisió anual lligada a l’IPC i retroactiva, i recuperar el plus d’antiguitat. També demana nous plusos de toxicitat, penositat i perillositat per al personal de la química i la petroquímica, i la revisió de complements com la nocturnitat o els desplaçaments.
Quant a la jornada i els drets laborals, proposa una setmana de 36 hores de dilluns a divendres, la jubilació a seixanta anys, la contractació directa i estable amb l’eliminació de les ETT, i la substitució de la flexibilitat horària per un sistema que tingui en compte les necessitats dels treballadors.
Exigeix també que els dos dies de conciliació familiar passin a ser d’assumptes propis i que els acomiadaments improcedents donin dret a escollir entre la readmissió i la indemnització. A això s’hi afegeixen un conveni de dos anys de vigència i la fi del límit del 33% de la plantilla per a les vacances.
