Skip to main content
Un mitjà per la lluita de classes

El govern britànic deixa morir les preses de Palestine Action en vaga de fam

Desatenció mèdica i silenci davant les demandes de les militants de Palestine Action, sumat a un enduriment de la repressió a les mostres de solidaritat: així respon el govern laborista.


2 de gener de 2026

Els militants de Palestine Action en presó preventiva al Regne Unit arriben als 2 mesos en vaga de fam amb unes condicions de salut molt deteriorades i sense que el govern del laborista Keir Starmer hagi respost a cap de les seves demandes: acabar amb la censura que se’ls aplica empresonades, possibilitat de sortir sota fiança, dret a un judici just, anul·lar la il·legalització de Palestine Action, així com el tancament d’Elbit i les seves filials al Regne Unit.

Escalada de solidaritat amb les preses en vaga de fam

Segons passaven les setmanes, les mostres de solidaritat han escalat al Regne Unit i han adquirit manifestacions diverses. S’han convocat concentracions i manifestacions a les portes de les presons on es manté en captiveri i aïllament les militants de Palestine Action, algunes d’elles dissoltes per la força per la policia britànica i amb desenes de detencions, entre les quals la de l’activista Greta Thumberg a Londres. Cal recordar que actualment s’aplica el Regne Unit la llei antiterrorista a tot manifestat que porti un rètol en suport a Palestine Action.

Diferents seus del Partit Laborista han estat atacades, com ara el 23 de desembre a Newcastle i el 29 a Londres: activistes van trencar els vidres i van assenyalar-les amb pintura vermella protestar davant la negativa del govern britànic de reunir-se amb l’equip legal de les vaguistes. Dies abans, també va ser assenyalat amb pintura vermella el Ministeri de Justícia.

La nit de Cap d’Any, una gran manifestació va trencar la normalitat de les celebracions multitudinàries al centre de la ciutat, com ara a Piccadilly Circus. 

Quatre preses mantenen la vaga de fam 

Actualment, són quatre els militants de Palestine Action en vaga de fam: Heba Muraisi (61 dies), Teuta Hoxha (55 dies), Umer Khalid (54 dies) i Lewie Chiaramello (40 dies).  El passat 23 de desembre, Qesser Zuhrah, Amu Gib, Jony Cink i Kamran Ahmed van aturar la vaga de fam a causa del deteriorament de salut extrem i després de ser hospitalitzats en reiterades ocasions. En un comunicat publicat el mateix dia, Qesser expressava el desig que la vaga de fam «us hagi transmès als vostres cors la urgència d’aquesta lluita i us hi hagi infundat els principis de resistència que ens ha exigit: sacrifici, perseverança i esperança». En relació amb la resposta autoritària del govern laborista, Qesser advertia que «no us desanimeu per l’enduriment de l’abús autoritari del nostre govern: recordeu Gaza, recordeu Palestina» i reblava «la nostra llibertat no serà completa sense la llibertat del nostre estimat poble palestí».

Teuta Hoxha també ha estat hospitalitzada pel seu deteriorament de salut i és la segona vaga de fam que realitza en els més de 13 mesos que ha passat en presó preventiva per ser una de les anomenades «Filton 24», militants de Palestine Action represaliades per una acció directa contra un centre d’investigació de l’empresa armamentística sionista Elbit.

Prop de superar la vaga de fam més llarga al Regne Unit en 45 anys

Per la seva banda, Heba Muraisi ha superat els dos mesos en vaga de fam, amb unes condicions de salut agreujades fins al punt de ser incapaç de mantenir la parla i ser hospitalitzada el passat 25 de desembre. Heba va patir la política de càstig dispersiu l’octubre passat i va ser traslladada a la presó de New Hall, a més de 200 km de la seva família. 

D’aquesta manera, en pocs dies Heba podria igualar la històrica vaga de fam dels presos irlandesos l’any 1981, liderada per Bobby Sands, i que va comportar la mort de 10 militants de l’IRA davant la inacció del govern de Margaret Thatcher. En el comunicat que va fer en iniciar la vaga de fam, Heba aclaria que «la idea no és morir, ja que, a diferència de l’enemic, jo estimo la vida, i el meu amor per la vida i la gent és la raó per la qual m’han empresonat».

La Resistència palestina denuncia la inacció del govern britànic

Durant aquestes setmanes, organitzacions de la Resistència palestina han expressat el seu suport als vaguistes de Palestine Action. 

El Sindicat Juvenil Democràtic Palestí (PDYU) afiliat al Front Democràtic per a l’Alliberament de Palestina (DFLP) denunciava en un comunicat que «són sotmeses a un càstig polític perquè han triat situar-se al costat correcte de la història, enfrontant-se a les companyies d’armes i les fàbriques de la mort implicades en el suport a l’ocupació israeliana». El sindicat palestí considera el govern britànic «plenament responsable de les vides i la seguretat dels presos en vaga de fam» i exigia «el seu alliberament immediat, la prestació d’atenció mèdica urgent i la fi de la política de criminalització de la solidaritat amb el poble palestí, una política que no aconseguirà silenciar la veu de la veritat ni trencar el creixent moviment internacional de solidaritat».

Per la seva banda, el Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (PFLP) assegurava en un comunicat que «la política de negligència mèdica deliberada practicada per les autoritats britàniques contra aquests militants, que els condemna a una mort lenta, és una còpia exacta de les pràctiques de l’ocupació sionista criminal contra els nostres heroics presos». El PFLP condemnava «la hipocresia del govern britànic», ja que «tot i que fingeix crides per posar fi a la guerra, és còmplice del genocidi a Gaza i obstrueix la persecució internacional del criminal de guerra Netanyahu per part del Tribunal Penal Internacional», a la vegada que «està duent a terme una campanya repressiva contra els seus propis ciutadans que s’alcen per tancar les fàbriques d’Elbit Systems, una empresa que està matant els nostres fills». La formació marxista palestina afirmava que «la lluita dels pobles per aturar aquest atac contra els militants per la llibertat és la mateixa, ja sigui a Londres, Nova York, Berlín o Gaza», i feia una crida internacionalista «a augmentar la pressió popular i sindical per salvar les vides dels vaguistes de fam i a oposar-se a aquestes mesures repressives que han travessat totes les línies vermelles».


Contingut relacionat