El reial decret llei aprovat al Consell de Ministres de dimarts i que el govern espanyol pretén convalidar aquest divendres al Congrés dels Diputats no prohibeix als anomenats «fons voltor» comprar habitatges.
Un decret que empara l’especulació immobiliària
Així, el text al qual ha accedit El Periódico estableix una limitació únicament per a les compres fetes per sota del 70% del preu de taxació de mercat. A la pràctica, el decret d’habitatge del PSOE i Sumar fixa en un descompte superior al 30% la frontera del que reconeix com una compra especulativa.
Per exemple, un habitatge valorat en 200.000 € el podrà adquirir una d’aquestes societats si paga 140.000 € o més. Si la taxació arriba a 300.000 €, el sòl estarà en 210.000 euros.
D’altra banda, la restricció, vigent fins al 31 de desembre del 2028, no depèn que el comprador sigui jurídicament un fons d’inversió, una SOCIMI o una societat immobiliària. Tampoc no depèn del nombre d’habitatges que ja tingui. El criteri és que es tracti d’una entitat l’objecte social de la qual inclogui l’adquisició d’immobles i que l’operació no es tanqui per sota d’aquest llindar establert.
Mesures insuficients per allò que promet el govern
Tot i això, el mateix decret d’habitatge pretén presentar la mesura en la seva exposició de motius com una «prohibició de la compra especulativa d’habitatge» i assegura que busca protegir «l’ús residencial de l’habitatge davant de l’activitat especulativa».
Tanmateix, el text sosté que els ciutadans que necessiten comprar un habitatge «competeixen en un mateix mercat amb perfils que van des de famílies estalviadores fins a fons d’inversió especulatius destinats únicament a l’obtenció de la màxima rendibilitat econòmica de l’habitatge». També reconeix que aquesta competència fa que accedir al mercat en igualtat de condicions requereixi «una condició econòmica molt favorable» que no representa la situació de la classe treballadora.
Ara bé, la norma incorpora diverses excepcions que permeten a les entitats comprar per sota del 70% de la taxació. Podran fer-ho quan destinin l’immoble durant un mínim de cinc anys de lloguer o venda d’habitatge habitual a preu assequible o social. També quan es tracti de residències per a persones que necessitin atenció sociosanitària, quan siguin allotjaments de col·lectius vulnerables per entitats del tercer sector, quan es destinin a protecció residencial de víctimes de violència de gènere, i quan les empreses s’adhereixin a un «codi de bones pràctiques» acordat amb l’autoritat competent en habitatge. Les administracions, els organismes públics i les societats mercantils del sector públic dedicades a promoure o gestionar habitatge social i assequible es consideren automàticament dins d’aquesta excepció.
