El juny passat es va aprovar la Llei Orgànica d’Amnistia, presentada com una mesura per a la “normalització institucional, política i social” de Catalunya. En principi, l’objectiu era anul·lar els delictes relacionats amb el Procés i el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. No obstant això, fins ara, més de la meitat de les persones beneficiades per aquesta amnistia formen part de les forces de seguretat que van intentar impedir la votació de manera violenta.
La Llei d’Amnistia va entrar en vigor el 10 de juny i, fins al moment, s’ha aplicat a 154 persones. El fet sorprenent és que la majoria dels amnistiats són agents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o els Mossos d’Esquadra. La setmana passada, 45 agents de la Guàrdia Civil que van actuar amb violència durant el referèndum d’autodeterminació de 2017 van ser amnistiats. De la mateixa manera, el juliol passat es va concedir l’amnistia a 46 policies implicats en incidents violents ocorreguts a Barcelona l’1 d’octubre. A més, quatre agents dels Mossos d’Esquadra, acusats de causar lesions a votants, també han estat beneficiats per l’amnistia.
Segons les estimacions de la Fiscalia General, la Llei d’Amnistia es podria aplicar a un total de 486 persones. Afectaria 82 processos judicials que encara estan en curs i que involucren diversos òrgans judicials, com el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i diversos jutjats de Catalunya. Tanmateix, les autoritats han advertit que la Llei d’Amnistia no inclou tots els incidents i delictes que es troben encara sota investigació.
