Un any i mig després del desnonament d’un pis de la Generalitat al Raval (Barcelona), una de les persones que s’hi va anar a solidaritzar ha estat detinguda. Ha passat una nit a comissaria i actualment es troba en llibertat, però se l’acusa d’un presumpte delicte d’atemptat contra l’autoritat.
El PSC i la Generalitat asseguren que el problema d’accés a l’habitatge és una prioritat, i prometen pisos públics i suposades polítiques socials. Ara bé, la realitat quotidiana és ben diferent: desnonaments, repressió i criminalització de la pobresa. Parlen de construir 50.000 habitatges de protecció oficial, però al mateix temps han fet fora famílies que ja viuen en pisos públics i que només demanen poder pagar un lloguer social.
El cas del desnonament executat al carrer de l’Arc de Sant Cristòfol el novembre de 2024, al qual va assistir la detinguda, n’és un exemple clar. Una família amb menors, que vivia en un habitatge de l’Agència d’Habitatge, va ser expulsada malgrat haver expressat reiteradament la voluntat de regularitzar la seva situació, quedant al carrer a les portes de l’hivern i sense tenir cap alternativa habitacional. L’operatiu policial desproporcionat desplegat per executar el desallotjament es va saldar amb dues persones ferides i tres detencions.
En un context de crisi de l’habitatge sense precedents, polítics professionals i des de les institucions asseguren que l’habitatge és una prioritat. No obstant això, els fets evidencien una clara contradicció: continuen produint-se desnonaments i actuacions repressives contra aquelles que s’organitzen per fer-hi front.
