Diversos col·lectius de Mallorca han comparegut avui en roda de premsa per denunciar el desnonament imminent de les més de dues-centes persones que viuen a l’Antiga Presó de Palma i per exigir una resposta col·lectiva davant la criminalització de la pobresa.
Segons han explicat, el cas no és un fet aïllat sinó que s’emmarca dins una crisi d’habitatge profunda, agreujada a Mallorca per la turistificació i per l’augment sostingut dels preus del lloguer. Només en el segon trimestre de 2025 es varen executar 245 desnonaments a Palma, la situació afecta també persones que viuen en caravanes o en assentaments com el de Son Bordoy.
Un edifici buit durant 25 anys
L’Antiga Presó fa més de 25 anys que està clausurada. Durant aquest temps, ha estat un espai buit que ha arribat a acollir fins a 400 persones simultàniament: persones sense llar, famílies desnonades i treballadores amb sous insuficients per accedir a un habitatge en el mercat actual.
El 2013, l’Ajuntament va adquirir l’edifici i ja aleshores es va plantejar el seu desallotjament. El març de 2025 es va comunicar formalment la intenció de desnonar l’espai i el passat 28 de gener un dispositiu policial hi va entrar, identificant 165 persones i detenint-ne una.
Els col·lectius han denunciat que el consistori ha utilitzat els incendis recents com a argument per accelerar el procés, tot i que, segons afirmen, no s’ha confirmat cap risc d’esfondrament, condició necessària per justificar un desallotjament immediat.
Falta d’alternatives habitacionals
Una de les principals crítiques s’ha centrat en la manca d’alternatives reals. Tot i que l’Ajuntament ha anunciat que oferirà solucions a qui abandoni voluntàriament l’edifici aquesta setmana, les entitats asseguren que els serveis socials de Palma estan saturats.
Han recordat que el 2025 més d’un miler de persones ja vivien en un dels 37 assentaments de barraques de la ciutat i que l’abril d’aquest any hi havia 150 persones sense llar en llista d’espera per accedir al servei de primera acollida.
“Pot assegurar l’Ajuntament una alternativa realment? On aniran les persones desnonades?”, s’han demanat. Segons els col·lectius, el consistori estaria intentant eludir la seva competència d’atenció immediata, derivant el problema a altres institucions com l’exèrcit o el Bisbat.
Precedents preocupants
A la roda de premsa han posat com a exemple el desallotjament del B9 a Badalona i el de Can Rova a Eivissa, que va deixar prop de 300 persones al carrer sense alternativa residencial estable. En ambdós casos, han assenyalat, moltes persones varen acabar reorganitzant nous assentaments.
Una crisi estructural
Més enllà del cas concret, la roda de premsa ha incidit en les causes estructurals de la situació: un sistema que prioritza els interessos dels rendistes per damunt del dret a l’habitatge; la vigència de la llei d’estrangeria i el racisme immobiliari, que condemnen moltes persones migrants a l’exclusió residencial; l’existència de 105.000 habitatges buits a les Illes Balears i 105.000 més d’ús només temporal, xifres que representen un terç del parc d’habitatge.
També han criticat l’augment dels pressupostos destinats a recursos policials “amb l’argument de la seguretat”, així com els discursos que associen pobresa i delinqüència o que criminalitzen les persones residents a l’Antiga Presó pel seu origen o color de pell.
L’habitatge no pot ser un negoci
Els col·lectius han conclòs amb una crida a l’organització i a la solidaritat de classe: “La falta d’accés a l’habitatge és transversal a tota la classe treballadora”. Amb el lema “Contra la criminalització de la pobresa, responguem com a classe”, han anunciat noves mobilitzacions els pròxims dies per exigir la paralització del desnonament i una solució residencial digna per a totes les persones afectades.
