Nou persones s’asseuen a la banqueta per les protestes per l’empresonament del raper comunista Pablo Hasél el febrer del 2021 a Barcelona. La Fiscalia els demana 25 anys i mig de presó i les acusa d’intentar matar un guàrdia urbà en calar foc al furgó en què es trobava. A més a més, les acusa d’atemptat, desordres públics, danys i manifestació il·legal.
Set dels processats són de nacionalitat italiana, una francesa i un espanyol. El ministeri públic sosté que formaven un «grup criminal» organitzat. Els seus «líders», segons les seves paraules, «repartien rols i marcaven objectius».
També els atribueix danys per gairebé 685.000 euros a oficines bancàries, comerços i mobiliari urbà. Segons l’escrit d’acusació, els fets van passar durant una manifestació no comunicada, i els acusats «portaven líquids inflamables, malls i martells amb la intenció d’infondre un temor greu a la població».
Relat criminalitzador de la Fiscalia
Tanmateix, la versió de la Fiscalia descriu una seqüència minuciosa. Atacs a caixers i oficines bancàries, una marxa cap a la comissaria de la Guàrdia Urbana, llançament de llambordes, ampolles i bengales, així com el moment en què una va provocar una flamarada al costat d’un furgó policial.
En aquest sentit, el relat sosté que els acusats «sabien que hi havia un agent a dins» i que, així i tot, «van revifar el foc amb una ampolla de líquid inflamable». L’agent va aconseguir sortir per la porta del copilot. Per a la Fiscalia, aquest cúmul de fets constitueix un intent d’homicidi. L’acusació es recolza en la presumpta «coordinació del grup», en les «paraules clau» que suposadament feien servir per comunicar-se i en el material confiscat.
Brutalitat policial impune
D’altra banda, aquells dies, una noia de 19 anys va perdre l’ull dret per l’impacte d’un projectil de foam disparat pels Mossos d’Esquadra. Els fets van tenir lloc el 16 de febrer del 2021 a prop de la comissaria de Lesseps. La causa va ser arxivada el 2024.
Aleshores, el jutjat d’instrucció i l’Audiència de Barcelona van concloure que els agents van actuar «conforme al protocol». En concret, «trets orientats d’abdomen cap avall, en situació d’agressió amb objectes contundents» i matisant que «sense indicis de dol o imprudència».
Fins i tot, el jutge instructor va culpabilitzar la jove per posar-se ella mateixa «en una situació de perill» en «participar en un grup que llançava objectes». Per la qual cosa, «havia de carregar les conseqüències», és a dir, una mutilació. Per això, la víctima i la seva defensa van criticar durament la resolució, considerant que criminalitzava el dret a manifestar-se.
Organitzacions com Irídia van denunciar també l’ús de la tècnica del carrusel —vehicles policials circulant a gran velocitat per dispersar—, càrregues amb porres, encapsulaments i trets de foam, al·legacions d’agressions a detinguts —cops, genoll al coll en un cas denunciat a Lleida, bufetades— i atacs a periodistes que cobrien els fets a València i altres ciutats, així com la denúncia d’un diputat de Compromís a València per un cop de porra mentre seguia indicacions policials. També es van criticar les identificacions, les incomunicacions i el tracte als detinguts.
