Aquest matí, uns 150 estudiants s’han mobilitzat a la Universitat Autònoma de Barcelona contra el retorn a la docència del professor de Filologia Espanyola Àngel Gallego. Sota el lema: “Contra els professors agressors, lluita i organització”, l’Assemblea de Lletres, conjuntament amb la Coordinadora d’Assembles de Facultat (CAF) i amb el suport de diverses organitzacions i col·lectius estudiantils, han organitzat la concentració per denunciar “la ineficàcia i la complicitat de les institucions davant de les agressions masclistes que es pateixen a la universitat”, tot reclamant que la seva tornada genera inseguretat a les aules i impunitat per a l’agressor.
La manifestació ha recorregut els passadissos de la Facultat fent crides contra la violència masclista a les universitats i la inoperància de les universitats i institucions per combatre-la. A mesura que la concentració avançava, les estudiants han entrat a les aules a informar de la situació, ja que una de les principals conseqüències del silenciament i la resposta insuficient i neutralitzadora del Deganat i el Rectorat és que les noves estudiants no són conscients de qui és el seu professor. De fet, la Universitat va impulsar xerrades per a l’alumnat i el claustre docent per intentar “normalitzar” la situació i crear un clima de confiança que garantís un desenvolupament correcte i tranquil del curs d’enguany.
Els manifestants han estat seguits de prop per una gran presència del Servei de Seguretat i Vigilància de la UAB (SPM), tot i que no hi ha hagut incidències. També hi ha estat present la degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, Margarita Freixas, que més d’una vegada ha lamentat públicament que el Deganat no va estar a l’alçada. Finalment, la classe que l’Ángel Gallego havia de donar aquest matí ha estat anul·lada. “Aquesta por que ell sent avui és la mateixa por que moltes de les estudiants sentíem quan el teníem dins de les aules i la mateixa por que vam sentir quan vam saber que tornaria a fer classe”, han afirmat des de l’Assemblea de Lletres. “Només a través de l’organització aconseguirem unes aules segures”, han sentenciat.
Un historial d’assetjament laboral i sexual i irregularitats docents
El març de 2023, Ángel Gallego va ser denunciat per una alumna de doctorat per assetjament sexual i per set més per abús de poder, assetjament laboral, amenaces i pressions. Dels 14 estudiants als quals dirigia la tesi doctoral abans de la sanció, 10 van abandonar la investigació. El professor també va mantenir relacions sexoafectives amb estudiants de la facultat i el curs 2021-2022 més de 80 alumnes van presentar una queixa col·lectiva al Deganat per irregularitats, comentaris fora de lloc i favoritismes. La Universitat va activar el protocol per assetjament sexual de l’Observatori per a la Igualtat, però obligava les estudiants a identificar-se, fet que es va interpretar com una mesura dissuassòria, ja que, en el moment de posar la denúncia, ell encara feia classe.
La UAB el va suspendre de sou i feina durant un any i dos mesos per una falta molt greu de prevalença de la condició d’empleat públic i per dues faltes greus d’abús d’autoritat. Tot i que la sanció administrativa es va exhaurir el 20 de maig de l’any passat, fins aquest febrer, el professor no tenia docència assignada.
Segona polèmica del mes per la complicitat de la UAB amb professors investigats per assetjament sexual
La setmana passada es va fer públic que el rector de la UAB, Javier Lafuente, va incoporar al seu equip de govern el passat desembre un professor investigat per assetjament sexual. La Universitat defensa que, després d’haver estat denunciat per assetjament sexual per diverses companyes del Departament de Geografia, ha rebut un “curs de reeducació sobre noves masculinitats”. Una vegada es va publicar i difondre el cas, la universitat va respondre que el professor havia deixat de formar part del Rectorat el 28 de febrer. Les víctimes van demanar explicacions a la universitat i van denunciar que el procés de denúncia no va ser transparent i que no se les havia informat del resultat de l’expedient sancionador.
La conjugació d’ambdós fets a l’entrada del segon quadrimestre del curs demostra que no són casos aïllats i ha deixat en evidència la incapacitat dels equips de govern la Universitat Autònoma de Barcelona de respondre de manera responsable i eficient a la presència de professors agressors al campus.
