La força de la classe obrera està en la mobilització i la lluita al carrer, no en les negociacions als despatxos. El sector del metall de #Tarragona en vaga per aconseguir unes condicions laborals dignes, al marge del sindicalisme institucional de CCOO-UGT, n'és un nou exemple. pic.twitter.com/gjjMOGFiIC
Els sindicats que han secundat la vaga són CGT Metall, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), el Sindicat de Comissions de Base (co.bas), la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya – Intersindical Alternativa de Catalunya (FTC-IAC) i el Sindicat Independent de Treballadors Units (SITU).
Segons explicat la PMT, la vaga indefinida és la conseqüència de la traïció dels sindicats de concertació. Després d’un any de negociacions per un conveni «més just», els treballadors organitzats denuncien que CCOO Indústria i UGT-FICA van signar-ne un de «precipitat i insuficient»amb la patronal APEMTA. El nou conveni, assenyalen, consolida la pèrdua de poder adquisitiu i deixa la plantilla desprotegida.
La PMT planteja vint reivindicacions per al nou conveni. En l’àmbit salarial, reclama equiparar els sous amb els del Metall de Barcelona i recuperar el plus d’antiguitat. També demana nous plusos de toxicitat, penositat i perillositat, i la revisió de diferents complements. Proposa una setmana de 36 hores de dilluns a divendres, la jubilació a seixanta anys, la contractació directa i estable i la substitució de la flexibilitat horària. Exigeix tenir dies d’assumptes propis i que els acomiadaments improcedents donin dret a escollir entre la readmissió i la indemnització.
