En els darrers dies s’ha fet viral el vídeo d’un dels vostres companys cridant a bloquejar el port de Gènova i, en conseqüència, gran part d’Europa, en cas que la Flotilla fos interceptada per les forces armades d’Israel. Quina és la vostra participació en la Flotilla i quin sentit té aquesta advertència?
Per a nosaltres, la participació en la Flotilla és la culminació d’anys de lluita contra el transport d’armes al port. En aquest cas concret, donar suport a la iniciativa ha estat una decisió natural: diversos companys nostres hi són físicament presents, entre ells en Jose, germà nostre i membre del Col·lectiu de Portuaris.
Pel que fa al vídeo del company que s’ha viralitzat, el nostre objectiu és mantenir viva la tensió emocional al voltant de la Flotilla, fer entendre que la part més difícil encara ha d’arribar i, en cas que la situació es compliqui, estar preparats per donar una resposta tant sindical com popular.
Aquesta iniciativa no és la primera acció que dueu a terme en resposta a la situació de genocidi que s’està cometent contra Palestina. Per qui no ho hagi pogut seguir, ens podríeu explicar els diferents processos de lluita que heu dut a terme?
Des de fa anys, el nostre col·lectiu ha pres posició davant el conflicte palestí i d’altres conflictes globals. En aquest cas concret, els processos de lluita van néixer sobretot a partir de les nostres mobilitzacions contra el tràfic d’armes, que hem pogut constatar de primera mà en el seu pas pels ports.
L’extensió d’aquesta lluita a altres ports italians i europeus, juntament amb el suport d’organitzacions externes que han contribuït a investigar i controlar el tràfic d’armes, ens ha permès arribar fins al punt on ens trobem avui.
Què porta a un col·lectiu de portuaris d’una ciutat com Gènova a desenvolupar aquesta solidaritat internacionalista tan activa i compromesa amb la lluita del poble palestí i contra l’avançada imperialista que és Israel?
Podríem dir que la propensió de la ciutat de Gènova cap a aquest tipus de lluita ve de molt lluny. La ciutat va ser un pilar durant la resistència a la Segona Guerra Mundial i un símbol de la lluita anticapitalista en el G8. En definitiva, aquest territori sempre ha estat arrelat a l’antifeixisme i a la lluita de classes.
Pel que fa als treballadors portuaris, la nostra història també és hereva del que ens han transmès els nostres avantpassats i del que ara continuem portant endavant. Les missions humanitàries al port de Gènova van començar als anys setanta, amb l’ajuda a la població vietnamita, i van continuar més recentment a l’antiga Iugoslàvia i a Kosovo.
Intentem mantenir una visió de 360º sobre els conflictes i la política mundial. Per això, per a nosaltres és inacceptable formar part d’aquesta maquinària de mort, sabent que són els nostres propis governs europeus els qui subministren armes a les guerres. Probablement, veure amb els nostres propis ulls vaixells carregats de tancs, helicòpters i municions ens ha impulsat encara més a lluitar contra tot el que està passant.
“per a nosaltres és inacceptable formar part d’aquesta maquinària de mort, sabent que són els nostres propis governs europeus els qui subministren armes a les guerres.”
A més d’aquesta tasca de solidaritat internacionalista, quina és la tasca que desenvolupa el CALP (Colletivo di lavoratori Portuali)? Quina és la situació actual del sindicalisme a Gènova i, en general, en el sector portuari italià?
Com a col·lectiu portuari, evidentment, també estem compromesos amb la lluita pel que fa al nostre lloc de treball. Des de fa uns anys, ens vam unir al sindicat base USB, que ens ha proporcionat un gran suport tant en temes relacionats amb la lluita contra l’armament, com en les nostres lluites sindicals internes.
El món laboral a Itàlia està sota atac constant dels empresaris, per això, la nostra tasca diària també inclou la lluita contra les morts als llocs de treball, les retallades salarials i els contractes precaris.
Per acabar, cap a on creieu que ha d’avançar la lluita? Cap a quin escenari hauríem de caminar?
En conclusió, la nostra manera d’entendre la realitat parteix de la convicció que les lluites internacionals contra l’armament, les lluites laborals portuàries i les qüestions socials comparteixen un mateix origen. Els governs i els empresaris actuen com autèntiques màquines disposades a esclafar-nos, si nosaltres, com a ciutadans, no prenem consciència que mirar només pel nostre benestar individual no ens porta enlloc. Per poder qüestionar amb esperit crític tot allò que ens oprimeix, necessitem una visió àmplia i la voluntat d’estar sempre a l’avantguarda de les lluites.
“la nostra manera d’entendre la realitat parteix de la convicció que les lluites internacionals contra l’armament, les lluites laborals portuàries i les qüestions socials comparteixen un mateix origen.”
