La xarxa de videovigilància a Barcelona continua ampliant-se. L’Ajuntament ha anunciat aquest dimarts la instal·lació d’una trentena de càmeres més durant el mes de juliol. Concretament, el consistori iniciarà les obres per instal·lar tretze noves càmeres a la Rambla del Raval i vint a la plaça Reial. Aquestes estaran plenament operatives a finals d’any, i permetran el control tant a l’espai central com a l’interior dels pòrtics i els entorns immediats.
El projecte és un dels primers resultats de l’Oficina Adscrita a la Fiscalia (OAF) de la Guàrdia Urbana. Aquesta nova unitat és un enllaç directe entre el cos policial i la Fiscalia, la qual facilita l’agilització de diligències i reforça les investigacions policials. L’aposta que han presentat com a eina per «combatre la multireincidència» és, en realitat, una forma més d’augmentar el sistema de control i repressió.
L’anunci arriba el mateix dia que han entrat en funcionament les dotze càmares del front marítim.
El Pla de Viodeovigilància
La mesura forma part del Pla de Videovigilància municipal, que preveu desplegar 134 noves càmeres a diferents punts de la ciutat. Actualment, Barcelona disposa de gairebé dues-centres càmeres, una xifra que el govern municipal vol elevar fins a les 500 abans de finals del 2027. L’objectiu a llarg termini és arribar al miler de dispositius durant l’ordre següent.
A Ciutat Vella també està prevista la instal·lació de sis càmeres a l’avinguda de la Catedral. A més, ja s’han col·locat catorze dispositius a la plaça de Catalunya. Per la seva banda, la Rambla acabarà disposant de seixanta-quatre càmeres, el doble de les que hi havia fins ara.
Control social i criminalització de la pobresa
L’augment de la videovigilància consolida el reforçament del model securitista. Aquesta tendència s’està replicant en moltes ciutats, com Lleida.
Paral·lelament a això, s’està donant un augment de la plantilla, el finançament i les competències dels Mossos d’Esquadra. De fet, l’anunci d’aquest dimarts ha anat acompanyat de la recuperació de la proposta perquè la guàrdia urbana pugui disposar de pistoles elèctriques. Després que aquesta iniciativa no prosperés fa un any, el govern municipal preveu portar la qüestió al ple de juliol.
En un context de crisi generalitzat, els lloguers estan arribant a màxims històrics, hi ha una retallada de drets de la classe treballadora i una pèrdua generalitzada de poder adquisitiu. Davant això, els polítics professionals augmenten el control i la criminalització de la pobresa, imposant mesures com la nova ordenança de civisme, desallotjant les persones en situació de sense llar o l’augment de càmeres.
