Diumenge 26 d’abril els antics primers ministres d’Israel, Naftali Bennet i Yair Lapid, van anunciar una candidatura conjunta a les eleccions israelianes en octubre per disputar el mandat a Benjamin Netanyahu.
La coalició anomenada Beyahat «Junts» neix de la fusió dos partits. D’una banda Bennet, de Naftali Bennet, d’extrema dreta i caire religiós, i d’altra, Yesh Atid, de Lapid, el qual representaria un perfil més moderat i laic. Altres possibles candidats per unir-s’hi són Gadi Eisenkot, de centredreta, Yair Golan, de la dreta sionista, i Avigdor Lieberman, nacionalista d’extrema dreta.
Crisi del govern de Netanyahu
La nova candidatura conjunta neix enmig d’una crisi de popularitat del govern de Netanyahu. Les diverses acusacions de corrupció i frau, així com la gestió del Diluvi d’al-Aqsa en octubre de 2023 han posat en dubte la continuïtat del seu govern. Els coaliats han declarat que en arribar al poder encetaran una comissió per investigar les falles de seguretat de llavors i buscar-ne els responsables. Fins ara, el govern de Netanyahu s’ha negat a crear tal comissió malgrat les exigències dels altres partits i de la societat israeliana.
No obstant això, tant Bennet com Lapid van ocupar càrrecs en el passat en governs presidits per Netanyahu. Bennet va ser ministre de Defensa (2019-2020), d’Economia (2013-2015) i d’Educació (2015-2019). Al seu torn, Lapid va formar part del govern de coalició de Netanyahu entre 2013 i 2014 com a ministre de Finances.
Sionisme malgrat tot
Tot i haver declarat tenir diferents punts de vista sobre diverses qüestions, Bennet i Lapid en comparteixen un que és clau: una política sionista d’ocupació i genocidi agressiva.
Bennet, antic alt càrrec de l’exèrcit, defensa la formalització del 60% dels territoris cisjordans. Aquests en teoria estarien sota sobirania palestina, però a hores d’ara estan ocupats per colons israelians. A més, en unes declaracions recents Bennet assegurava no estar disposat «a cedir ni un centímetre a l’enemic», en referència a la possibilitat de la creació d’un estat palestí.
Lapid, una figura provinent de les classes mitjanes seculars, en el passat va manifestar certa simpatia per la solució de dos estats. En l’actualitat, però, hi ha expressat una opinió contrària. En converses amb Mike Huckabee, l’ambaixador dels EUA a l’entitat sionista, assegurava voler un Israel tan gran com «el de la Bíblia» i amb el «màxim de població jueva».
L’anunci de coalició conjunta ha vingut acompanyat del rebuig a aliances amb els àrabs israelians, és a dir, els palestins amb passaport de l’entitat sionista. En el passat ambdós polítics ja van formar una coalició en la qual va participar la Lliga Àrab Unida, un partit conservador islamista, la qual cosa li va comportar dures crítiques. També ara Netanyahu ha fet servir aquesta coalició passada com a arma llancívola.
Malgrat aquesta oposició, la política israeliana general no canvia. Les ànsies d’expansió a la regió, més encara en el context de conflicte regional escalant en què es troba i la discriminació i genocidi envers la població àrab continua apuntalant-se. Qualsevol creença que situï la possibilitat d’aquesta nova formació com a possible solució de la qüestió palestina ignora el caràcter de classe i colonial de l’entitat sionista i el seu paper a la regió.
