La possible instal·lació d’una gigafactoria d’intel·ligència artificial entre Móra la Nova i Tivissa (Ribera d’Ebre), ha obert un intens debat a la comarca. El projecte, una de les cinc gigafactories d’intel·ligència artificial que la Comissió Europea vol desplegar per reforçar la seva “autonomia tecnològica”, ja té via lliure per ocupar els terrenys i la nau tecnològica cedits pel Consell Comarcal. Les institucions locals hi veuen una nova “oportunitat econòmica” per a un territori que encara busca sortida al futur tancament de les nuclears.
La Generalitat també s’hi ha alineat ràpidament. Des de la Generalitat, es qualifica el projecte d’“estratègic” i es defensa que podria reforçar el lideratge econòmic de Catalunya i, inclús, generar un impacte positiu a les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona.
Alhora, darrere del projecte hi ha un poderós consorci publicoprivat liderat per Telefònica i integrat per grans empreses com ACS, MasOrange, Nvidia, Submer i Multiverse Computing, així com la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT).
Aquest projecte s’emmarca en el programa InvestAI, anunciat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant la Cimera de París sobre IA. El pla preveu mobilitzar fins a 200.000 milions d’euros.
La CGT de les Terres de l’Ebre i diverses entitats ecologistes, exigeixen una moratòria i alerten que el projecte pot agreujar les condicions socials, laborals i econòmiques de la comarca. Recorden que diversos organismes, com les Nacions Unides, han alertat sobre l’impacte ambiental de les gigafactories d’IA, especialment pel consum intensiu d’aigua i energia que requereixen.
La CGT qualifica la iniciativa de “macroprojecte al servei del capitalisme tecnològic” i assegura que representa una “amenaça directa” per al riu Ebre, els ecosistemes locals i la classe treballadora. El sindicat denuncia que els centres de dades generen “pocs llocs de treball i molt especialitzats”.
També alerten que la infraestructura podria requerir “milions de litres d’aigua” en plena crisi ecològica. “Amb 1.400 milions d’euros podríem transformar les Terres de l’Ebre. Menys IA i millors condicions laborals i sanitàries per a la classe treballadora”, conclouen.
