Les morts de persones sense llar ateses pels serveis d’emergència continuen augmentant. Aquest dimarts, durant la nit més gèlida dels darrers tres anys, una persona sense llar va morir a la plaça del Poeta Boscà, al barri de la Barceloneta (Ciutat Vella).
Pocs dies abans, el 6 de gener, un altre home sense sostre va morir a Badalona, en un pàrquing del carrer Torras i Bages que utilitzava com a refugi davant la manca d’alternativa habitacional.
Saturació dels dispositius d’emergència arreu de Catalunya.
Saturació dels dispositius d’emergència arreu de Catalunya
Des de dissabte, la Creu Roja ha atès 291 persones sense llar en una vintena de municipis, com Barcelona, Granollers, Mataró, Sabadell, Palafrugell o Girona. D’aquestes, 106 han estat allotjades temporalment en albergs municipals i, en la resta de casos, els equips d’emergència han ofert mantes tèrmiques, sacs de dormir o begudes calentes, mesures que en cap cas garanteixen la seguretat davant temperatures sota zero.
Malgrat l’activació puntual de recursos -com l’habilitació de places extres en albergs i centres municipals d’acollida d’emergència-, molts d’aquests recursos es troben saturats i no poden assumir més persones. La situació es repeteix arreu del territori: a barris de Barcelona com el Poblenou; a Lleida, on el centre de dia Arrels Sant Ignasi està desbordat i només pot acollir una quarantena de persones; o a Girona, on unes 600 persones dormen al carrer —el doble que fa un any— mentre només hi ha unes 130 places activades pel pla fred.
Criminalització i desresponsabilització institucional
En paral·lel, diversos representants polítics i mitjans generalistes han aprofitat les morts per assenyalar les mateixes persones sense llar. L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, va afirmar ràpidament que la víctima havia «rebutjat el suport dels serveis socials». A Barcelona, l’alcalde Jaume Collboni va apel·lar a la «voluntarietat» d’acollir-se als recursos d’emergència, desplaçant la responsabilitat institucional cap a les persones afectades: «Es dona en molts casos que, tot i que s’ofereix refugi, no s’hi acullen, amb tots els riscos que això comporta».
Una realitat en augment
L’augment sostingut de persones vivint al carrer contrasta amb l’existència de milers d’habitatges buits. Aquesta contradicció, segons la portaveu del SHSC, Gisela Ruiz, posa en evidència els límits del sistema capitalista per resoldre problemes estructurals, com ho demostra el desnonament més gran de Catalunya en plena onada de fred: «Els recursos existeixen: 7000-8000 pisos disponibles a Badalona, 420.000 pisos disponibles a Catalunya, 100.000 pisos d’ús turístic. El problema està a disposició de qui estan: dels treballadors o del lobby immobiliari».
En la mateixa línia, la directora de la Fundació Arrels, Beatriz Fernández, ha assenyalat a El matí de Catalunya Ràdio que el sensellarisme s’està abordant com una emergència climàtica puntual i no com un problema crònic de la societat: «Si hi ha places disponibles, s’haurien de poder obrir el màxim de temps possible, no només quan la temperatura baixa a zero».
L’augment de morts de persones sense llar no és només conseqüència del fred. Ja a l’octubre, diverses entitats alertaven d’un increment sostingut relacionat amb la crisi de l’habitatge i la precarització de les condicions de vida. Malgrat que Catalunya no disposa de dades exhaustives, a l’Estat espanyol es calcula que hi ha prop de 40.000 persones sense sostre, una xifra que ha crescut un 55% en els darrers dos anys, amb un perfil cada cop més jove.
Alhora, els desnonaments continuen augmentant, com el que va tenir lloc aquest dimecres 7 de gener, també en plena onada de fred, deixant al carrer i sense alternativa residencial a set famílies d’un mateix bloc al barri del Raval (Ciutat Vella).
