Skip to main content
Un mitjà per la lluita de classes

80 anys de la mort en combat de Buenaventura Durruti

El militant anarcosindicalista Durruti moria el 20 de novembre de 1936 durant la defensa de Madrid.


20 de novembre de 2026

Avui, 20 de novembre de 2026, fa 80 anys de la mort en combat de Buenaventura Durruti, militant anarcosindicalista revolucionari de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

Buenaventura Durruti, nascut a Lleó, començà a treballar com a mecànic quan tenia 14 anys, i en poc temps inicià la seva militància al moviment obrer. Amb 21 anys s’exilià a l’estat francès per evitar la repressió per la seva combativitat com a sindicalista. En tornar, l’any 1919, s’afilià a la CNT i tornà a ser objectiu de la repressió de l’estat, raó per la qual s’exilià novament a París durant un temps.

Durruti i «Los Solidarios»

Així, l’any 1920 Buenaventura Durruti s’instal·là a Barcelona i aviat fundaria, juntament amb els també anarcosindicalistes Juan García Oliver i Francisco Ascaso l’anomenat grup «Los Solidarios». Es tractava d’un grup anarquista de resistència armada que plantà cara a la repressió de l’estat i de la patronal contra la classe treballadora organitzada. Les bandes de pistolers del Sindicato Libre, amb la col·laboració de la policia, van assassinar líders sindicals de la talla de Salvador Seguí, «el Noi del Sucre», secretari general de la CNT, el març de 1923.

«Ens unirem en aquell moment el que no tinc vergonya a dir, el que tinc orgull de confessar: els reis de la pistola obrera de Barcelona». Així descrivia Juan Garcia Oliver a «los Solidarios» durant el seu discurs en el primer aniversari de la mort de Durruti. Després d’anys de lluita obrera i acció directa, Durruti i altres membres vius i en llibertat de «los Solidarios» han d’exiliar-se novament.

Un cop finalitzada la dictadura de Primo de Rivera, Durruti torna de l’exili a Barcelona i s’integra en el sector de la FAI de la CNT. El grup «los Solidarios» es reconstitueix sota el nom de «Nosotros» i s’inicià una nova etapa de lluita armada revolucionària obrera a Catalunya. Durant la Segona República va patir novament la repressió política i va ser empresonat en diverses ocasions per la seva militància sindical.

«Portem un nou món als nostres cors».

—Buenaventura Durruti

De les milícies antifeixistes a la Columna Durruti

Després del cop d’estat del general Franco el juliol de 1936, els rebels feixistes foren derrotats a Barcelona i arribaren els mesos de la Revolució Social. La força del moviment de masses en què s’havia convertit la CNT li va permetre assumir un paper determinant en la lluita contra el feixisme. Per exemple, Durruti i altres dirigents de la CNT van ser els impulsors del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, un òrgan format per llibertaris, comunistes, republicans i catalanistes decisiu per la resistència del bàndol republicà.

Aquell mateix mes Buenaventura Durruti organitzaria una columna de milicians que acabaria portant el seu nom amb la intenció d’alliberar la ciutat de Saragossa del bàndol nacionalista espanyol. Durant aquell estiu, la Columna Durruti va obrir-se pas per terres aragoneses alliberant poble a poble. Les terres passaven a ser col·lectivitzades i la classe treballadora adoptaria el comunisme llibertari. L’objectiu d’arribar a Saragossa va ser massa complex, i la Columna Durruti esdevindria l’avantguarda del Front d’Aragó i la revolució.

Durruti esdevé etern

El novembre de 1936, una part de la Columna Durruti es desplaça a Madrid per col·laborar en la seva defensa. En aquell moment es produí una de les batalles més cruentes de l’inici de la guerra, la de la Ciutat Universitària de Madrid. Més de mil milicians dels 1.400 de la Columna Durruti van caure en un combat ferotge. El 19 de juliol, a volts de l’una del migdia, Buenaventura Durruti rebria un tret de bala que el deixaria ferit de gravetat. Moriria l’endemà transcendint com a figura revolucionària per a la posteritat.

El 23 de novembre de 1936, un multitudinari i històric funeral va recórrer els carrers de Barcelona. Centenars de milers de treballadors van acomiadar «el fidel lluitador Durruti». La processó va recórrer la Via Laietana, la Plaça de Catalunya, la Rambla, el monument a Colom i d’allà al cementiri de Montjuïc. Un comiat a l’alçada d’una figura que ha inspirat generacions de revolucionaris arreu del món.


Contingut relacionat