Skip to main content
Un mitjà per la lluita de classes

Una de cada vuit persones treballadores viu amuntegada a Catalunya

Més del 13,1% viu en un habitatge sobreocupat, una xifra que es dispara al 20% en el cas dels menors de 30 anys i fins al 24% en el cas de les persones per sota del llindar de pobresa.


17 de novembre de 2026

La taxa d’amuntegament als domicilis es dispara un 69% a l’última dècada a Catalunya. Un informe elaborat per la CGT revela que el 13,1% de la classe treballadora catalana viu ja en condicions de sobre ocupació o amuntegament. Catalunya és la segona de l’estat on més s’ha estès aquest fenomen, darrere de les Illes Canàries (16,3%); la mitjana espanyola, que també ha augmentat, se situa en el 9,5%.

La joventut treballadora i migrant abocada a la misèria

La tendència a l’alça de l’amuntegament s’agreuja directament si es complementa amb l’emancipació. Segons dades del 2025 de l’Observatori d’Emancipació Juvenil a partir de l’enquesta de població activa (INE), a Catalunya només s’han emancipat el 18,6% dels joves menors de trenta anys s’han emancipat.

En el cas dels joves d’entre 16 i 29 anys, la taxa d’amuntegament arriba al 20,3% de la població, una xifra que encara és més gran en el cas dels que viuen per sota del llindar de pobresa, ja que aquesta puja fins al 24,4%. Aquesta tendència ja va ser denunciada per estudis previs a les Illes Balears, com L’Anuari de la Joventut de les Illes Balears.

Paral·lelament, les persones de nacionalitat estrangera habita en un percentatge superior en llars amuntegades. A escala estatal, l’informe apunta que el 19,3% de la població migrant viu en llars amuntegades davant el 6,7% de la població espanyola. Moltes d’aquestes persones treballen en les feines més precàries o devaluades i, moltes d’elles, encara esperen la resolució de la regularització.

De la dificultat d’accés a l’exclusió residencial

Per a les llars amb menys recursos, la combinació de preus elevats, inestabilitat laboral i ingressos insuficients deriva, en moltes ocasions, en inseguretat residencial, sobre ocupació o habitatges inadequats. Segons l’estudi de la CGT, la taxa d’amuntegament arriba al 20,5% entre les persones que viuen de lloguer a preu de mercat; el 13,3% entre els qui lloguen per sota del preu de mercat o resideixen en un habitatge cedit; el 7,8% entre els propietaris que paguen una hipoteca, i el 5,6% entre els propietaris que no tenen hipoteca.

Treballar ja no és suficient

Com alerten diferents estudis, com l’informe d’Oxfam Intermón, treballar ja no és suficient per accedir i mantenir-se a un habitatge. Tal com exposa l’estudi, el cost de l’habitatge empeny a la classe treballadora a una situació de pobresa. En descomptar-ne les despeses, la taxa de pobresa laboral augmenta exponencialment. Aquesta realitat es dona arreu, com es va detallar en el reportatge de les Illes Balears.

Davant d’aquesta situació alarmant, les demandes de la classe treballadora i recollides per la CGT són clares. Abaixar els preus de lloguer, prohibir la inversió i l’especulació en un dret bàsic i actuar contra els grans tenidors d’habitatges. També exigeixen un augment dels salaris i implantar clàusules de garanties salarials en tots els convenis, per evitar la pèrdua de poder adquisitiu. «La situació de l’habitatge és inseparable de la qüestió salarial i, en general, de les condicions de vida de les persones treballadores», han assenyalat.


Contingut relacionat