Aurora Picornell i la noble causa dels oprimits

El passat 20 d’octubre es feia pública la notícia que s’havien identificat les restes d’Aurora Picornell a la fossa comú de Son Coletes a Manacor i els cossos de quatre dones, que molt segurament siguin els de les roges del Molinar: Catalina Flaquer, Antònia Pascual, Maria Pascual i Belarmina González. La troballa històrica de les restes a Manacor ha canviat la hipòtesi més acceptada per la historiografia de la repressió franquista que afirmava que haurien estat afusellades a l’Oratori de la Creu a Porreres i soterrades a la fossa comú del cementeri municipal. La notícia va despertar l’alegria de la majoria de sectors progressistes i d’associacions de Memòria Històrica de Mallorca: després de 85 anys de no saber on estava el seu cos, les restes de la militant comunista sortien a la llum.

Amb aquest article pretenem fer un breu repàs biogràfic de n’Aurora allunyat del símbol i de les revisions de la seva figura. Entendre la vida de n’Aurora com la vida d’una militant comunista que dedicà la seva joventut i vitalitat al projecte polític per l’emancipació de la humanitat i per aquest motiu el feixisme li prengué la vida la nit de reis del 1937.

Aurora Picornell Femenias va néixer en 1912 al Molinar, barri palmesà ubicat a 3 kilòmetres del centre de la ciutat i a primera línia de costa. Era la sisena filla de set d’una família treballadora amb molts lligams polítics amb el socialisme i l’anticlericalisme. Als 14 anys deixà els estudis per posar-se a treballar de sastressa tot i que mantingué la seva formació amb espais d’estudi a la Casa del Poble de Palma, estructura del moviment obrer des d’on s’organitzaven diferents propostes pedagògiques pels treballadors.

Atesa la militància del seu pare i les seves germanes i germans, l’ambient familiar era procliu per a la militància política. Així, al 1928 s’associa a la Lliga Laica de Mallorca i escriu a la revista republicana federal Ciudadanía. Figures com l’anticlerical Ateu Martí o la intel·lectual Margarita Leclerc la influïren en aquesta etapa de formació política despertant molt d’interès per la qüestió de l’opressió de gènere de la dona treballadora.

Serà al 1930 on començarà la seva militància al Partit Comunista i destacarà com a dirigent de les Joventuts Comunistes. Cal fer un breu esment en el context conservador de la Mallorca de principis del XX. L’omnipresència de l’església catòlica com institució reaccionària, el caciquisme que controlava tots els aspectes socials i la gran diferència entre el desenvolupament del moviment obrer que es donava a Palma i a la resta de Mallorca. Tot i el context conservador, Aurora i les seves companyes Catalina, Antònia i Maria decidiran adherir-se al moviment comunista i assumir part de la responsabilitat de construir el poder de classe.

Dins les Joventuts Comunistes dedicaren gran part de la seva activitat a la politització del jovent treballador i fent especial èmfasi en la situació de la dona jove i treballadora. Aurora destacà per la seva tasca dins el diari Nostra Paraula. Al número 19 del diari, Aurora evidencià quin havia de ser el paper de l’organització vers la dona treballadora:

«Les joves obreres no poden quedar-se desemparades, la Joventut Comunista ha de posar la vista sobre la seva situació i fer-les comprendre la necessitat de l’associació i la lluita amb nosaltres. Aquesta és l’única forma de convertir a les dones en lluitadores i capaces de defensar els seus propis interessos.»

Els comunistes mallorquins sabien que havien d’impugnar totes les formes d’opressió que reproduïa el capital, perquè si no era l’organització comunista qui ho feia seria el feixisme qui aprofitaria aquest malestar per mantenir l’ordre social. És en aquest sentit que Aurora i la resta de militants van anar creant espais de socialització i politització per a la classe treballadora. El Centre Cultural al servei de la república proletària o el Centre Cultural del Molinar són exemples d’estructures vinculades al Partit Comunista per la creació de la cosmovisió comunista entre els treballadors. En aquests espais es fomentava la relació entre treballadors, el debat i quedaven excloses les activitats que fomentessin el consum d’alcohol i alienació com també tota aquella persona que practiqués l’explotació sobre un altre.

A partir de 1932, les seves responsabilitats aniran augmentant dins el partit juntament amb Heriberto Quiñones, militant comunista moldau que arribà a Mallorca per a millorar l’estructura i implementació de Partit. Destaca la seva tasca per expandir en l’organització comunista a altres indrets de l’illa i la seva reconstrucció després de la repressió que van patir amb els fets d’Octubre de 1934. L’organització de les dones treballadores entorn a la convocatòria del 8 de març de 1934 i l’organització del Socors Roig Internacional. Però la tasca amb la qual es va fer més coneguda fou la d’oradora als diferents actes realitzats pel partit i per la seva secció al diari.

El desplegament de les apostes anava a càrrec de la militància comunista sense esperar remuneració: ho feien per la construcció del socialisme. Aurora, com la majoria dels comunistes, treballava tot el dia i de vespre es reunia amb els seus camarades. Al 1935 Aurora fou detinguda per primera vegada per repartir exemplars de Nostra Paraula i empresonada a la Presó Provincial de Palma.

A principis del 1936, els comunistes mallorquins van treballar per a la consolidació del Front Popular pels comicis del febrer. Tot i la derrota electoral a Mallorca, a la resta d’Estat Espanyol havia guanyat el Front Popular. S’iniciava un període de direcció d’esquerres a nivell estatal i municipal a Palma. Cal destacar el creixement de militància comunista que s’havia produït després d’anys de treball per a la conscienciació de la classe treballadora. L’ambient era molt tens i s’havien produït intents de vaga general i atemptats del feixisme contra els centres d’esquerra.

Quan el 18 de juliol arriben notícies de l’aixecament militar al Marroc, Aurora i altres dirigents que estaven embarcant per anar a l’Olimpíada Antifeixista de Barcelona decideixen quedar a l’illa per organitzar la resposta. Es van reunir amb el governador civil perquè acceptés la proposta de repartiment d’armes entre els treballadors, però no s’acceptà. Després de la reunió es dirigiren a la Casa del Poble on el matí del 19 foren detinguts per les tropes feixistes que es van fer amb el control de l’illa sense gaire dificultat.

Fou de les primeres preses polítiques que ingressaren aquell dia a la Presó Provincial de Palma. Amb el pas de les setmanes foren detingudes totes les seves camarades arribant a una trentena de preses polítiques. Degut a l’augment de preses, van ser traslladades a la presó de Can Sales, també a Palma. Dins la presó arribaven les notícies dels afusellaments i la repressió que estaven patint molts dels que eren els seus camarades i les seves famílies. Aurora va continuar sent una referent entre les seves companyes. Amb la moral alta, es va negar a assistir a missa i va denunciar les males condicions de vida a les quals estaven sotmeses les preses.

Dia 5 de gener de 1937 a ella i a Maria Pascual se’ls va concedir passar el dia amb les seves filles. Les dues mares sabien que aquell acte no era obra de bona voluntat, sinó que era el darrer moment que passarien amb les seves filles. El vespre, després de sopar, la zeladora de la presó va anunciar que Aurora, Maria, Catalina, Antònia i Belarmina serien posades en llibertat. El procediment es coneixia com una treta. Es deia als presoners que serien posats en llibertat, però se’ls conduïa a un indret on serien afusellats. La historiografia deia que després de pujar al vehicle es dirigiren cap a Porreres on foren afusellades. La hipòtesi del lloc del seu assassinat es mantenia perquè al poble hi havia una forta presència de la Falange i l’Oratori de la Creu fou un dels principals indrets de la repressió feixista a Mallorca. Les troballes del cos d’Aurora a Manacor han canviat el relat, però cal destacar que Son Coletes també fou un dels principals centres d’afusellament dels antifeixistes mallorquins.

Al llarg dels 86 anys que ens separen de l’assassinat d’Aurora i la seva trobada hi ha tota una època de silenci i de repressió feixista, però també de treball incansable de militants per a mantenir viu el seu record i el de les seves companyes. Aquest procés de recuperació històrica ha anat acompanyat, però, d’una revisió de la figura d’Aurora. Cal emmarcar-lo en el que anomenam derrota històrica del comunisme i amb la consolidació de la idea que no hi ha alternativa al capitalisme. Així s’ha vengut a reivindicar a n’Aurora com una lluitadora pels drets socials de tothom, com una feminista que volia la igualtat formal entre homes i dones, com una figura antifeixista. Totes aquestes definicions buides de contingut i desvinculades de la realitat anaven en consonància amb possibilitar la seva assimilació per part de l’estat i la socialdemocràcia. Com a comunistes hem d’agrair tota la tasca de recuperació i de memòria històrica que s’ha fet perquè ha permès que el record de n’Aurora estigui present al nostre dia a dia, però no podem acceptar les tergiversacions entorn a la seva militància, tant per part de la socialdemocràcia com per les organitzacions obreristes.

Per als joves comunistes, n’Aurora Picornell ha de servir d’exemple del que significa ser militant comunista. Més enllà del símbol, cal que recordem i aprenguem dels errors i encerts de la seva figura. Recurrentment se’ns diu que no hi ha res a fer davant el poder del capital, que ja no hi ha cap possibilitat de canvi radical, que ens hem de conformar amb les reformes parcials dins del propi sistema. Segurament n’Aurora hagué de fer front a aquest tipus de proclames possibilistes i més si tenim present el context conservador de l’illa als anys 30. Però ni ella ni els seus camarades van declinar-se per aquestes postures, sinó que es van dedicar decididament a la construcció del poder comunista.

Els joves del 2022 estam en un altre context, però al mateix temps sotmesos pel poder del capital. Vivim completament subordinats a la cosmovisió hegemònica, la burgesa. Aquesta es manifesta amb l’enaltiment de l’individualisme, la falta de compromís, la despolitització, les relacions de poder, la competitivitat… En aquest panorama, és normal creure que no hi ha alternativa al capitalisme. Però no podem caure en el desencís, no hi ha espai per a les excuses. No hi ha res impossible, tot s’organitza i de nosaltres depèn trencar aquesta dinàmica. Hem de lluitar contra nosaltres mateixos, per deslligar-nos de la moral burgesa i totes les seves expressions que tenim interioritzades. Cada militant comunista ha de ser l’exemple viu del nou món que volem construir. Aquest procés de creació de la nova cultura militant no pot ser individual, sinó que només serà factible a través de l’organització independent. És així que el Moviment Socialista en construcció pretenem conformar un nou model de militància que destini tot el seu esforç i il·lusió en crear les possibilitats per a la revolució socialista. Exemples com el de n’Aurora ens han de servir per veure que abans que nosaltres ja hi va haver joves que ho van intentar i que és gràcies a ells que podem aprendre de la història.

Hem retrobat el seu cos, que els feixistes no podran ocultar mai més. Les joves comunistes feim nostres les seves paraules: «Incorpora’t a la lluita, camarada: mai et sentiràs tan feliç com quan veus que amb el teu esforç contribueixes a la noble causa dels oprimits. Lluita per una vida feliç, sense fam, sense feixisme i sense guerres».

Garí Salleras, B. (2019). La repressió feixista a Mallorca durant la Guerra Civil i la postguerra (1936-1945). Palma: Lleonard Muntaner Editor.

Ginard i Féron, D. (2017). Aurora Picornell (1912 – 1937) De la història al símbol. Palma: Documenta Balear S.L.

Janer Torrens, A. (2022, Octubre 20). “Aurora Picornell, la construcció d’un símbol.” Ara Balears.

Llull, M. L., & Crespí, T. (2022, Octubre 20). “Identifiquen les restes d’Aurora Picornell, el símbol de la repressió franquista a Mallorca.” Ara Balears.