Anit estava previst que s’emitera la pel·lícula La mort de Guillem en À Punt, la televisió valenciana. Tanmateix, a última hora la cadena va decidir substituir-ne l’emissió «per qüestions de programació». Ho fa tot just uns dies abans que la familia presente la petició perquè Guillem siga considerat víctima del terrorisme.
En el seu lloc, À Punt va emetre la comèdia M’esperaràs?. Ho feu tot excusant-se que en les pròximes setmanes continuarà amb la programació de cinema en valencià, però sense especificar si emetran la pel·lícula cancel·lada.
La mort de Guillem, estrenada el 2020 i produïda per la mateixa À Punt, fou l’estrena amb més audiència de tota la cadena. Més de 200.000 persones la van veure en la primera emissió.
El film retrata la vida i assassinat del militant antifeixista Guillem Agulló, apunyalat a Montanejos el 1993, només amb díhuit anys, pel neonazi Pedro Cuevas, qui anava acompanyat d’altres feixistes.
Cuevas només va passar quatre anys a la presó i després va ocupar càrrecs polítics a partits neonazis com Democràcia Nacional.
En els últims anys Radiotelevisió valenciana ha anat instal·lant una doble censura en els seus continguts. D’una banda, ha reduït la quantitat de programes en valencià. D’altra banda, els continguts relacionats amb la tauromàquia o la religió han augmentat, mentre que aquells que el govern actual considera «d’adoctrinament ideològic» han disminuït.
La censura de La mort de Guillem il·lustra una tendència. En un context d’auge de la reacció i l’autoritarisme, l’antifeixisme, com altres formes de militància política, és difamat, perseguit i reprimit.
Un altre exemple és el juí als 4 antifeixistes de València que tindrà lloc pròximament, com també la recent detenció d’un dels antifeixistes de Pego. L’antifeixisme afronta la repressió de l’aparell estatal, mentre que al nazi-feixisme se l’atorga un marge més ample d’acció.
