Des de fa unes setmanes les mobilitzacions a l’estat francès es fan ressò arreu d’Europa i més enllà. Mitjans de comunicació, publicacions a xarxes, declaracions de líders polítics, tots ells en parlen.
Això no obstant, un dels temes més denunciats i el qual algunes veus decideixen ignorar deliberadament és el nivell i l’escalada de la repressió i les mesures autoritàries contra les mobilitzacions d’aquestes setmanes.
Detencions arbitràries i restriccions al desplaçament
Durant la primera setmana de protestes, els detinguts, la major part d’ells menors, van superar els centenars. A hores d’ara la xifra supera els 6.000.
En molts casos, com a Itàlia, l’estat francès ha posat en pràctica les anomenades «detencions preventives». Aquestes consisteixen en arrests de fins 72 hores abans de determinats esdeveniments com ara concentracions o manifestacions.
Una altra de les mesures que més ressò ha fet ha estat la dels tocs de queda, tant particulars com generals. En ciutats com París, les restriccions a la circulació només s’apliquen a certes zones. En altres casos, com a Marsella, el tallafoc s’estén a tota la ciutat.
A més, en un principi el toc de queda en moltes ciutats sols aplicaven als menors d’edat. Durant la jornada d’ahir, però, aquests van ser ampliats per incloure-hi també els adults.
Contra el dret de manifestació
Davant la transversalitat de les revoltes, el govern ha decidit també limitar el dret a protesta. Així, divendres passat, després de prohibicions puntuals, el petit Bonaparte va anunciar la suspensió del dret a manifestació excepte per als sindicats.
D’aquesta manera, les protestes organitzades per les organitzacions estudiantils o el moviment dels Armilles Grogues quedarien fora de la legalitat burgesa.
Tecnologia i repressió
A aquestes mesures s’afegeix una possibilitat que l’estat francès ja havia barallat l’any passat: la suspensió de les xarxes socials. Primer amb l’excusa de la protecció dels menors; ara per «instigar» a la revolta.
L’executiu posaria en el punt de mira Tiktok i Snapchat. Això no obstant, veus opositores denuncien que no es pot establir una relació directa entre les xarxes i els aldarulls. A més, segons la legislació europea, aquesta operació no estaria permesa, ja que un estat no pot prohibir-ne l’ús unilateralment.
Juntament amb això, les forces de seguretat també han augmentat l’ús de mètodes d’espionatge tecnològic i digital per «garantir l’ordre».
Ulls perduts, mans amputades i rostres desfigurats
Si abans hem parlat del nombre de detinguts, el nombre de ferits greus ascendeix fins a gairebé vuitanta persones.
L’ús de granades policials i LSB, «llançador de bales de defensa», armes de foc subletals ha causat amputacions i ingressos en l’hospital de diverses persones, incloses menors.
Així, vuit persones han perdut un ull, a altres cinc se’ls han hagut d’amputar una mà i dues més han acabat amb el rostre desfigurat. A això s’afegeixen ossos trencats, extirpacions de testicles o el seccionament d’artèries per culpa dels abusos policials.
Tot enmig d’un any marcat per la polèmica llei que «autoritzaria els policies a matar». Malgrat l’oposició popular i les iniciatives en contra, l’estat gal·li ha decidit ampliar el ventall «d’accions» de les forces de seguretat, com també autoritzar-les a dur armes de foc semipesades.
Cap a l’estat d’excepció?
Les protestes tenen lloc abans del pròxim cicle electoral a l’estat francès a principis de l’any vinent. Tant Lecornu com Macron acusen «l’extrema esquerra» d’incitar els aldarulls.
En els últims dies l’executiu ha desplegat el cos militar dels sentinelles per tal d’ajudar la policia. Una normalització de la presència de l’exèrcit als carrers que podria ser un preludi d’un desplegament recurrent d’aquest.
Des del govern tampoc no descarten declarar l’estat d’excepció «si la situació ho requereix». De nou, una altra mesura autoritària que apunta cap on van les tendències actuals no només en la política francesa, sinó europea i mundial.
