Dilluns el govern francès va desplegar el seu aparell repressiu per contenir l’onada d’aldarulls del cap de setmana. Així, Sébastien Lecornu, el primer ministre, va anunciar la imposició de tocs de queda parcials i localitzats a París, Lió, Niça i altres localitats.
Aquestes restriccions prohibiran la circulació entre les 22 i les 6 hores als menors d’edat a París i Niça. A Lille i altres localitats del nord, epicentre de les protestes, la prohibició de sortir al carrer s’aplicarà de forma general entre les 20 i les 6.
Lecornu ha justificat les mesures argumentant que els aldarulls es van produir en indrets concrets i que cal «protegir els béns, especialment els comerços».
Tot i que l’Executiu de Macron ha optat per aquesta mesura selectiva, Lecornu no descarta decretar l’estat d’emergència si la situació empitjora. D’altra banda, Laurent Núñez, ministre de l’Interior va presentar la seva dimissió que Macron va rebutjar sota «la necessitat de mantenir el comandament de les forces de l’ordre».
La resposta institucional a la mobilització que va aplegar gairebé un milió de persones el cap de setmana ha estat contundent. Hi va haver més de 2.500 detencions, 67 persones han estat ja empresonades i s’ha estès la polèmica «detenció preventiva» fins a les 72 hores. L’objectiu: facilitar geolocalitzacions, espionatge i tasques de reconeixement facial.
Violència policial i militarització dels carrers
Dissabte hi va haver 60.000 efectius policials desplegats. A causa de la violència policial, altre jove de disset anys va perdre una mà i una adolescent va perdre un ull. Tot a causa de les granades policials i els pots de fum.
De nou, Lecornu ha atribuït els aldarulls a «faccions d’ultraesquerra». Segons el primer ministre, aquestes busquen «desestabilitzar el país abans de les presidencials» de 2027.
L’extensió i continuïtat de les protestes
La revolta també s’ha estès als anomenats «territoris d’ultramar», antigues colònies franceses. A Guadalupe les autoritats ja van imposar diumenge un toc de queda per als menors. Dissabte, a Ponte-à-Pitre i Abymes, ciutats principals, treballadors i estudiants van bloquejar diverses carreteres, incendiar edificis vinculats a empreses i van denunciar la carestia.
L’Estat justifica la repressió amb la «defensa de l’ordre públic». El govern ha anunciat que desplegarà un fons de subvencions per als, segons aquest, 3.000 comerços afectats.
L’actitud contrasta amb la resposta davant les demandes dels manifestants: la inflació persistent i el desmantellament dels serveis públics. Les organitzacions estudiantils i els Armilles Grogues han convocat un «acte II» per al pròxim dissabte 24.
Amb les eleccions presidencials a sis mesos Govern francès empra la violència policial i la defensa de la propietat privada enfront de la classe treballadora que aposta per la mobilització com a única via per fer valer les seves demandes.
