Dissabte 17 el foc va recórrer tot l’estat francès. Ho va fer després de setmanes de protestes estudiantils que es van estendre amb bloquejos per tots els centres d’estudis i ciutats. Setmanes en què la violència policial mutilava joves que no arribaven a la majoria d’edat. Llavors la resposta va arribar en forma d’esclat de ràbia.
La protesta va estar convocada originalment des de sectors laborals per l’encariment de la vida. No obstant això, va acabar sent una confluència de lluites que va deixar en evidència la incapacitat de Macron de controlar el país. Alhora, també va mostrar l’esgotament d’un projecte d’Estat que ha fracassat a l’hora d’oferir respostes de cada cop més sectors de la classe treballadora.
Des del jovent proletari que no veu cap sortida a la crisis que ha sigut una constant en la seva vida, amb concrecions més profundes en els fills i filles de la diàspora africana que apartats dels centres conviuen amb l’abandonament institucional, fins a la classe treballadora que ha vist com després de tota una vida de sacrifici els seus drets polítics i socials es veuen constantment atacats.
El dia que la policia francesa «ha perdut»
El mitjà de comunicació ContreAttaque, qualifica el dia 17 d’octubre com el dia que la policia francesa «ha perdut». La policia, a París, Nantes, Rennes, Limoges, Tours i Marsella, va haver d’abandonar barris sencers, abandonar material, així com fugir en camions destrossats. Segons el mitjà, la consigna que seguia la policia durant tota la jornada del 17 d’octubre era atacar les manifestacions.
Segons les fonts de ContreAttaque, asseguren que això és el que va fer metòdicament. En moltes ciutats, la policia, inclús abans de l’hora d’inici de les manifestacions, ja havia gasejat i carregat als manifestants. Asseguren que la policia es va veure aïllada i atacada per tot arreu.
La classe treballadora mostra la seva força al carrer
Les xifres de participació de la jornada son altíssimes, segons els organitzadors, més de 800.000 manifestants han participat de la jornada en tot l’estat francès. Només a la ciutat de París, segons el govern, hi van participar unes 110.000. En tot l’estat, 2.000 manifestants han sigut detinguts i 600 policies han sigut ferits.
La jornada de lluita coincidia amb el 65è anniversari de la massacre de París contra el poble algerià. Una demostració de forces al carrer que difícilment pot ser utilitzada per part d’aquells que aspiren a arribar a les institucions que provoquen la situació.
Aquesta demostració de forces té lloc a sis mesos de les eleccions presidencials franceses. Alhora, arreu d’Europa es veuen escletxes d’època, en què el proletariat i el jovent comença a ser capaç de plantejar i lluitar per les seves necessitats més enllà d’allò que l’Estat pot arribar a concedir.
