Aquest dimarts el Govern tractarà d’aprovar el Reial Decret Llei d’habitage en el Consell de Ministres.
La negociació d’aquest ha posat sobre la taula de nou una de les polítiques fiscals més qüestionades últimament: la reducció en l’IRPF als propietaris d’habitatges en lloguer.
La reducció del 60% en la base imposable per arrendaments d’habitatges va costar 716 milions d’euros a la quota estatal d’IRPF el 2023. 2.033.555 rendistes se’n van beneficiar. Aquesta xifra ascendeix als 1.200 milions si s’hi afegeixen les quotes autonòmiques.
La major part dels beneficiaris d’aquesta mesura pertanyen a rendes mitjanes, mitjanes-altes i altes.
Segons un estudi de l’AIReF, el 1% dels declarants amb una renda més alta concentrava el 15% del benefici fiscal. D’altra banda, el 50% dels declarants amb una renda menor només n’obtenia un 5% del total.
L’estudi reconeixia que el benefici fiscal havia aconseguit l’objectiu d’augmentar l’oferta de lloguer. Tanmateix, això «no ha resolt la creixent dificultat per a l’accés a l’habitatge, sobretot de les rendes més baixes en les grans àrees metropolitanes».
La Llei pel dret a l’habitatge, una mesura insuficient
La Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge va modificar el règim fiscal per als contractes posterior al maig de 2023. La reducció va baixar fins al 50%. Alhora es van establir distints coeficients en funció a diversos factors: reformes, zones tensionades o rebaices de la renda.
Recentment, Pedro Sánchez va anunciar la intenció d’elevar l’exempció al 100% si es renovava o congelava el preu del lloguer. La mesura ha estat rebutjada fins i tot per altres partits de l’esquerra institucional. Sumar, per exemple, la considera un «regal» fiscal per als casers.
La Federació Nacional d’Associacions Immobiliàries argumenta que la penalització en l’IRPF «intensificarà la fuga de propietaris i agreujarà la crisi de la vivenda». El fet que els declarants més rics se’n beneficien més, malgrat les concessions, mostra el caràcter regressiu de la mesura, la qual ara el Govern pretén ampliar.
