El Govern espanyol manté un increment de la despesa militar sense precedents. L’any 2025 va elevar la partida fins als 34.300 milions d’euros. Segons dades de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), aquesta xifra suposa un augment del 49,6% respecte a l’exercici anterior.
Aquest pic situa l’Estat espanyol al capdavant de la indústria armamentista de la Unió Europea, amb un creixement que supera amb escreix la mitjana comunitària del 14% i que ha permès triplicar la despesa en defensa des dels 11.000 milions del 2019.
Aquesta transferència massiva de recursos públics cap a empreses armamentistes contrasta amb l’evolució de la sanitat pública. Tot i que gestionada per les comunitats autònomes, també té les seves partides pressupostàries.
Menys pressupost per a sanitat
Mentre que la despesa militar va crèixer un 50% en un any, els pressupostos de sanitat ho van fer de forma moderada, amb un augment d’entre el 3% i el 5%. D’acord amb la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP), la inversió mitjana per habitant per a 2026 se situa en els 2.014 euros.
L’organització la qualifica «d’insuficient» per afrontar el dèficit de personal i les llistes d’espera, amb rècord de gairebé un milió de pacients. Alhora, la xifra contrasta amb la inversió militar de l’Estat per complir les exigències de l’OTAN.
Els compromisos amb l’OTAN
La magnitud de la despesa real destinada a fins bèl·lics és superior a les xifres oficials si s’apliquen els criteris de l’Aliança Atlàntica. El Centre Delàs d’Estudis per la Pau calcula que la inversió real va assolir els 39.000 milions d’euros. El càlcul es va realitzar en sumar partides d’I+D d’utilitat militar i programes d’altres ministeris.
D’acord amb l’informe d’aquest centre, el pes militar sobre el PIB escalaria fins al 2,42%, i superaria el llindar del 2% fixat per l’organització internacional. Alhora, evidenciaria la prioritat pressupostària, la qual el Centre Delàs titlla «d’inusitada».
El sector armamentista manté perspectives d’expansió després de la cimera de la Haia de 2025. En aquesta es va establir que els països membres de l’OTAN haurien de destinar el 5% del PIB a «defensa» i infraestructures industrials militars per al 2035.
Mentre que el pressupost per a armes absorbeix una part creixent de la riquesa, el sistema sanitari públic arrossega desigualtats territorials profundes, amb escletxes de fins a 1.000 euros per habitant d’un territori a altre.
