Aquesta setmana els membres de l’aliança atlàntica s’han reunit a Ankara. Com és propi d’ell, durant els dies de la cimera, Donald Trump ha llençat diverses provocacions. En aquesta ocasió contra Sánchez per la despesa militar de l’estat espanyol.
Dimecres va referir-se a l’estat espanyol com un mal soci, fins i tot com «mala gent» i va dir en to provocatiu que hi interrompria el comerç. No obstant això, si bé les declaracions públiques posaven en el blanc de l’objectiu Sánchez i la seva política d’armament, després de la reunió a porta tancada Trump va canviar de parer.
Durant la seva intervenció, Sánchez va reafirmar el seu compromís amb la defensa de l’aliança. Així, va defensar que el 2% del PIB destinat a la despesa militar, que en la pràctica és més elevat, és suficient per suplir les necessitats de l’OTAN.
El fals «no a la guerra de Sánchez»
Així, va remarcar que l’estat espanyol havia augmentat la despesa militar, cinc cops més que el PIB. També va parlar de les donacions a Ucraïna per sostenir la guerra contra Rússia. Alhora, Sánchez va assenyalar que l’estat espanyol és el tercer membre de l’aliança que més ha invertit en armament, amb més d’un 40% destinat a la compra de nou equipament.
Alhora, el president espanyol tampoc no es va estar de celebrar l’enviament de bateries de míssils Patriot a la frontera turca. Tampoc del desplegament de 3.000 efectius en diverses missions. La cirera del pastís va estar el seu compromís a sumar-se a la missió de l’OTAN a Finlàndia amb el desplegament de les Forces Terrestres Armades.
Malgrat la tensió inicial, després de les declaracions de Sánchez i altres líders europeus, Trump ha declarat la seva satisfacció i simpatia pels membres europeus. No obstant això, més enllà del president espanyol, les tensions per altres qüestions també han tingut el seu lloc.
Com a principis d’any, Trump ha tornat a amenaçar amb una possible annexió de Groenlàndia. Si més no, ha exigit als aliats poder instal·lar-hi noves bases o el Golden Dome, un sistema antimíssils d’alta tecnologia. Tant els danesos com altres països, però, han mostrat les seves reticències.
