El mercat de l’habitatge a Tarragona ha assolit un nou màxim històric en el preu del lloguer, superant els 700 euros mensuals. Segons dades oficials de la Generalitat, el preu mitjà ha arribat als 704,83 €, una xifra que confirma una tendència a l’alça sostinguda en els darrers anys. De fet, els mitjans generalistes s’han fet ressò del cas, assenyalant que la ciutat «encapçala el rànquing de rendibilitat» de tot l’estat espanyol. Concretament apunten una rendibilitat del 8,13% anual.
El rècord en el preu es produeix malgrat l’aplicació d’un sistema de topalls al preu del lloguer en zones tensionades. Malgrat que la teoria de la mesura era frenat l’augment de preu en el lloguer, les dades mostren que espais tensionats com Tarragona continuen encarint-se.
Mentre es promociona la ciutat com un espai atractiu per fer inversions, les conseqüències d’aquest fet són debastadores per a la classe treballadora. En comparació amb l’any anterior, el lloguer s’ha encarit uns 50 euros de mitjana, consolidant una escalada que ja venia de 2025, quan el preu rondava els 650-680 €. En aquest sentit, la dificultat per accedir i mantenir-se en un habitatge és cada cop creixent. En l’últim trimestre de 2025, hi va haver 107 desnonaments en 3 mesos, això és més d’un al dia.
La crisi de l’habitatge: problema estructural i gestió institucional ineficaç
La crisi de l’habitatge s’agreuja de forma sostinguda. L’habitatge és ja una de les mercaderies més rendibles a través del qual treure’n benefici. En l’última dècada, l’escalada dels lloguers ha arribat a absorbir gairebé el 100% del salari de la classe treballadora. Aquesta asfíxia s’està conjugant amb l’encariment de la vida i una pèrdua generalitzada de poder adquisitiu. La situació de sensellarisme és una realitat en augment entre una capa més gran de la classe treballadora.
Els polítics professionals, promotores i mitjans generalistes assenyalen a l’escassetat d’habitatge disponible com a causant de la situació. Veus crítiques, però, recorden que només a Tarragona, es calcula que hi ha uns 3.000 habitatges buits, i assenyalen a les limitacions de les institucions per confrontar els interessos dels rendistes i oferir solucions reals per a la classe treballadora. També, molts dels pisos construïts sota l’etiqueta de protecció oficial estan passant al mercat immobiliari. El problema de l’habitatge, denuncien, és estructural: aquest és una mercaderia per especular.
