Nissan ha comunicat als sindicats que presentarà un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per als dos centres de producció a Catalunya. En aquests hi treballen més de 500 persones. Aquest anunci s’ha donat durant la reunió de mediació amb el Departament de Treball de la Generalitat davant la vaga indefinida convocada.
L’empresa automobilística va tancar, ara fa quatre anys, tres plantes. Aquest va ser un dels ERO més gran de Catalunya. En aquest context, els treballadors del centre tècnic de la Zona Franca i del centre de recanvis del Prat de Llobregat havien convocat una vaga indefinida per esclarir els rumors d’una reducció de plantilla. Ara, s’ha confirmat aquesta reducció, tot i no confirmar-se la xifra de persones afectades.
El comitè d’empresa i la CGT s’hi han oposat. Demanen la retirada total de l’ERO i reclamant un estudi de les mesures alternatives a aquesta mesura. A la vegada, han fet una crida a la «unitat, calma i participació activa de tots els treballadors».
Després de l’anunci, s’ha de constituir, com a màxim el 6 de maig, una taula de negociació per definir el procés d’aplicació de l’ERO.
La lògica de l’acumulació
L’empresa fa anys que redueix l’activitat al Prat. En el cas dels recanvis, els subministra des dels Països Baixos. Tal com ho explica la CGT, en la seva revista La Brecha, el cas de Nissan mostra com funcionen les dinàmiques habituals del capitalisme globalitzat. Les grans empreses prenen decisions en funció d’estratègies a escala internacional per augmentar el seu guany.
Així, el possible tancament de les plantes no respon únicament a una manca de rendibilitat immediata: respon a una reorganització productiva més àmplia. I, eines com els ERO, són mecanismes del mercat flexible que permeten ajustar ràpidament la força de treball.
Aquesta estratègia de reestructuració s’està donant arreu. Un exemple és la multinacional Nestlé, qui ha anunciat un ERO a la seu d’Esplugues i les plantes de cafè de Girona i Reus. En aquesta mesura, 301 treballadors han estat acomiadats.
Aquesta mesura se suma a una altra molt recurrent: l’externalització. Els efectes d’aquesta han estat denunciats en diferents sectors, com serveis socials, educació, sanitat, servei 112 o transport ferroviari. Mentre les empreses justifiquen els ERO i altres mesures per «motius organitzatius i de producció», la classe treballadora es veu més abocada a condicions de vida més precàries.
