El 29 de març de 2012 es va viure una vaga general contra la reforma laboral aprovada pel govern de Mariano Rajoy. La jornada es va desenvolupar amb un seguiment notable en sectors clau i amb mobilitzacions massives als carrers de diverses ciutats.
En aquest context, diverses persones van ser detingudes. Ara, 14 anys més tard, set d’aquestes persones continuen afrontant un procés judicial. Estan acusades de desordres públics, atemptat contra l’autoritat, delicte de lesions i participació en actes violents o intimidatoris, i danys materials. En total, el procés penal suma 40 anys de presó i 25.000€ en multes.
Tal com ho ha explicat un dels portaveus de la campanya, Vidal Aragonès, aquest és un clar exemple de persecució política i procés judicial amb dilacions indegudes. «El que s’està perseguint és un determinat perfil polític i la participació en una vaga general. El dret de reunió, manifestació i vaga és el que s’està qüestionant», sentencia el portaveu a una entrevista de La Directa.
Per fer-hi front, el grup de suport ha presentat la campanya «7 de les nostres». La iniciativa solidària, que compta amb un ampli suport de sindicats i organitzacions, posa el focus en la repressió sindical a l’Estat espanyol i s’emfatitza que «podríem haver estat qualsevol de nosaltres». Entre les diferents propostes, destaquen un sopar solidari en la vigília del Primer de Maig i la pàgina per fer donacions.
El context de la vaga general
En plena crisi econòmica i amb l’atur en nivells rècord, els governs van imposar mesures d’austeritat per sufragar el rescat a la banca. Paral·lelament, es va aprovar la reforma laboral, el Reial decret llei 3/2012. Aquesta va ser justificada pels polítics professionals per la necessitat de «flexibilitzar el mercat de treball i fer més competitives les empreses». La realitat, però, va ser que augmentava la precarietat i inestabilitat de la classe treballadora, mentre augmentava la força de les empreses.
En aquell context es van produir una important resposta sindical. «Només aquell any, a l’Estat espanyol, es van obrir procediments judicials contra 200 sindicalistes. Eren conscients que hi havia un qüestionament dels seus interessos de classe», ha assenyalat Vidal Aragonès.
La principal mobilització va ser la del 29 de març. La vaga general va ser massiva i va aconseguir paralitzar la indústria, el transport i els principals serveis. La ciutat de Barcelona va viure una de les més grans mobilitzacions. El llavors conseller d’Interior, Felip Puig, va arribar a declarar: «Anirem fins on permeti la llei i una mica més». Tant l’actuació policial com els informes posteriors van ser acusatoris i, com han denunciat des de «7 de les nostres» l’objectiu era atemorir i desmobilitzar.
Durant la vaga general es van produir 105 detencions i 6 persones van ser empresonades. La violència desmesurada i l’ús indiscriminat de gasos lacrimògens va comportar més de 80 persones ferides, 4 d’elles greus. Dues altres persones van perdre un ull per bales de foam. A més, 68 persones van ser exposades en una web pública de delació anònima que les assenyalava sense proves. La pàgina estava autoritzada pel director general dels Mossos.
Criminalització del dret a vaga i resposta col·lectiva
Aquest cas és un exemple de la criminalització de la protesta i l’ús dels tribunals com a eina disciplinària cap a la classe treballadora. El qüestionament o eliminació de drets polítics i la judicialització del conflicte social mostren com l’estat i les institucions són capaces d’imposar les mesures que considerin per mantenir un ordre social capitalista.
La gran vaga del 29M es va convertir en l’inici d’un procés judicial que encara avui continua obert. Davant aquesta persecució, la resposta que proposa la campanya és col·lectiva. «Mai a la nostra història hem deixat ningú sol davant la repressió. I no ho farem ara. Per això, engeguem una campanya solidària. Si ens toquen a 7, ens toquen a totes».
