Després de gairebé 8 anys, avui 4 de maig del 2026 comença el macrojudici contra un grup d’antifeixistes que van participar en un boicot a un acte de Societat Civil Catalana (SCC) a la Universitat de Barcelona (UB). El juny de 2018, el rectorat de la UB va donar permís a l’organització ultranacionalista SCC per a fer una suposada xerrada sobre Miguel de Cervantes.
En aquell moment, Catalunya estava immersa en la fase posterior al Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017. El govern espanyol havia intervingut la Generalitat de Catalunya amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, i diferents sectors de l’espanyolisme endurien la seva contraofensiva. Per exemple, dos mesos abans, un atac feixista havia incendiat l’Ateneu Popular de Sarrià. «Estáis muertos CDR» deia la pintada que van deixar a l’ateneu incendiat. La mateixa setmana de l’acte de SCC, grupuscles neonazis convocaven també una concentració per exigir el tancament de TV3.
De la provocació al victimisme
Així, les queixes traslladades per estudiants, professorat i personal universitari per la presència d’un lobby ultra com SCC, van ser desateses pel polèmic rector de la UB, el membre del PSC Joan Elias. El moviment estudiantil i els Comitès de Defensa de la República (CDR) van convocar un acte de protesta que va aplegar més d’un centenar de persones a les portes de l’Edifici Històric.
Malgrat això, la sala d’actes es va anar omplint del públic reaccionari, ultracatòlic i espanyolista seguidor de SCC. Es van viure moments de tensió als passadissos del claustre de la UB, on també hi havia presència policial, quan un petit grup d’antifeixistes va desplegar-hi una pancarta. Amb tot el públic ja dins de la sala, l’organització va decidir suspendre l’acte a causa del soroll de la protesta a l’exterior. En aquell moment s’iniciava una campanya de victimisme reforçada per tot l’espectre polític que ha donat suport a SCC, des dels ja desapareguts Ciudadanos o el PP, fins al mateix PSC.
Repressió: pervertint el «delicte d’odi» un cop més
Un cop suspès l’acte, agents dels Mossos d’Esquadra van continuar durant una llarga estona diferents grups d’assistents a la manifestació, als quals van retenir i identificar. Aquesta actuació seria determinant per obrir una causa contra gairebé una vintena de persones. I no només això: la Fiscalia de Delictes d’Odi va acceptar la denúncia presentada per SCC. Un cop més, l’aparell de l’Estat vol aplicar els preceptes d’aquesta llei per normalitzar les idees reaccionàries d’un lobby com SCC. Per aquesta raó, demanen als encausats fins a 45 anys de presó i 140.000€ en multes.
Al llarg d’aquests 8 anys, i malgrat el seu canvi de titularitat, hem vist altres exemples de com la Fiscalia de Sala contra els Delictes d’Odi i Discriminació es posiciona obertament del costat de partits i organitzacions ultres. Un cas recent és la condemna a cinc encausats per l’escarni a VOX al Raval de l’any 2020. O també el cas dels dos militants de l’Organització Juvenil Socialista imputats per llençar pintura a la tertuliana sionista Pilar Rahola, també acusats amb l’agreujant de «delictes d’odi».
Així doncs, el macrojudici del cas anomenat «Desemmascarem el feixisme» està previst que duri més de dues setmanes.
