Skip to main content
Un mitjà per la lluita de classes

Mossos d’Esquadra es desplegaran a 13 instituts 

Malgrat l’oposició de sindicats, col·lectius educatius i famílies, el Departament d’Educació pretén impulsar la figura dels agents com a referents als centres.


25 d’abril de 2026

La Generalitat iniciarà aquest mes d’abril una «prova pilot» per introduir agents dels Mossos d’Esquadra als centres educatius públics de màxima complexitat (CMC). El pla es desplegarà a l’Hospitalet de Llobregat, Vic, Alta Ribagorça-Vall d’Aran i Tàrrega, i en dos centres del Prat de Llobregat i Sabadell. En total seran 13 escoles i instituts que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional. 

Segons la consellera del PSC, Esther Nubió, el model de «col·laboració» amb el cos coercitiu aspira que els agents es coordinin amb el claustre de professorat per a «prevenir, mediar, acompanyar i intervenir». Per tant, la proposta introdueix, en el dia a dia dels centres, agents de policia vestits de paisà que s’integraran en espais de treball ja existents, com les comissions de convivència, d’atenció inclusiva i d’absentisme. La seva solució a la «complexitat dels centres i la convivència escolar» és, doncs, a través de la policia. 

Criminalització de les joves i judicialització de la vida privada

Aquesta pràctica no és nova. El 2024 l’Ajuntament de Girona, en mans de la CUP, i de Ripoll, en mans d’Aliança Catalana, proposen incorporar policia local a les aules. En aquest cas, es pretenia que la figura de l’«agent tutor» legitimés a la policia «davant d’un problema». Ara, la Generalitat introdueix mossos de paisà a les aules. A les Illes Balears, Galícia, Andalusia o Madrid, també es preveuen projectes d’aquestes característiques.

El Departament d’Educació ha intentat justificar-se apel·lant a l’OCDE. Segons aquesta entitat, «un de cada dos països desenvolupats compten amb programes similars de col·laboració entre escola i agents de l’autoritat amb finalitats preventives i comunitàries». 

Malgrat la retòrica institucional, les conseqüències d’aquests casos, denunciades ja en altres països, no s’expliquen. És exemple el Regne Unit. Tal com van posar de manifest, els centres van passar a ser espais hipervigilats que violaven la intimitat dels alumnes i se’ls criminalitzava. Alhora, casos de conflictes escolars van acabar judicialitzats: «en lloc de solucionar problemes educatius, es converteixen en problemes policials».

Reacció de la comunitat educativa i famílies

Associacions de famílies d’alumnes, sindicats i entitats educatives han expressar el seu rebuig frontal a aquest projecte i en reclamen la retirada immediata d’aquesta. La deriva securitària, assenyalen, no aborda les causes reals dels possibles conflictes. Alhora, alguns han lamentat: «El pla suposa una lògica punitivista en mans de la mateixa policia que executa desnonaments a famílies del mateix alumnat». 

La CGT ha afirmat que «estudis i experiències internacionals demostren que la presència policial a les escoles no augmenta la seguretat i criminalitza l’alumnat més vulnerable».

Per la seva banda, l’USTEC-STEs assenyala que el pla és simplista i efectista, tractant «un problema de seguretat allò que és educatiu, social i d’infrafinançament». 

L’aFFaC també s’ha posicionat en contra. En el seu manifest de rebuig han exposat: «Les forces de seguretat, per la seva pròpia naturalesa, tenen com a funció l’exercici de l’autoritat i la força, no pas l’acompanyament educatiu ni la construcció de convivència dins l’àmbit escolar». En aquesta mateixa línia, la plataforma Desmilitaritzem l’Educació ha denunciat la proposta.

Malgrat l’extens rebuig del pla, fins al moment no s’ha fet públic cap mobilització o acció.

Blanquejament del paper de la policia

El Departament pretén que la prova pilot serveixi per avaluar l’impacte d’aquesta figura amb vistes a estendre-la a la resta de Catalunya. Mentre que Educació fa anys que redueix el nombre d’educadors i integradors socials als centres educatius públics sota l’argument de limitacions pressupostàries, actualment financien l’entrada de policia.

L’augment de la plantilla i del finançament dels Mossos –i ara, la seva presència a les escoles– es justifica sota el relat oficial de la seguretat pública. No obstant això, aquest relat –que criminalitza les classes més vulnerables amb un marcat biaix racista– trontolla davant l’acumulació de casos de mala praxi policial. Acusació de violació a l’excap de la Policia Nacional, morts violentes en detencions o sota custòdia dels Mossos, pallisses o agressions de policies. Aquests fets no només qüestionen el model de control social imperant i la impunitat amb què exerceixen els cossos policials. Aquests també posen en dubte la proposta de normalització de la policia a les aules.


Contingut relacionat