L’explotació de treballadors migrants en situació irregular ha crescut els darrers cinc anys a la ciutat de Lleida. Un nou informe del ministeri de Treball indica que l’any passat van ser localitzats 123 treballadors sense papers en situació d’explotació.
Aquest fet suposa un estalvi del 30% en cotitzacions més les retencions fiscals als propietaris de les explotacions agràries que els lloguen, a part de pagar sous més baixos. Aquestes irregularitats, detectades en un total de 651 intervencions, van generar multes per valor d’1,2 milions d’euros als empresaris.
Tot i les sancions, les dades mostren una clara tendència a l’alça, alhora que evidencien l’important pes del mercat laboral irregular a la demarcació. Concretament, el 2024 es van comptabilitzar 108 casos; el 2023, 293; al 2022 543 i al 2021, 309. En aquest sentit, s’han destapat gairebé 1.300 episodis en cinc anys.
La «nova reforma d’estrangeria» a Ponent
Encara que la reforma del Reglament de la llei d’estrangeria pretén flexibilitzar la regularització, l’«arrelament» continua sent una important barrera. El sistema exigeix, com a condició indispensable, una oferta laboral de dotze mesos i la demostració d’una residència estable. Aquesta exigència xoca frontalment amb la realitat de Lleida, on uns 7.500 ciutadans sobreviuen en l’economia submergida dels sectors de la fruita i l’hostaleria, treballant per dies o cobrant en efectiu.
El volum de potencials beneficiaris de la regularització coincideix amb la borsa de treballadors immigrants que participen en l’economia submergida. Tot i la reforma, doncs, els treballadors migrants de Lleida continuen atrapats en els llimbs legals: la falta d’un contracte de lloguer formal impedeix demostrar l’arrelament necessari.
L’explotació al camp: problema estructural silenciat
Segons Inspecció de Treball, i com han recollit els mitjans generalistes, aquest fenomen s’explica per la «intensificació de l’onada migratòria» iniciada després de la pandèmia. D’acord el seu relat, la població migrant a la província ha passat de 88.000 persones a gairebé 115.000, augmentant el nombre de treballadors sense contracte i en condicions pèssimes.
No obstant això, veus crítiques i organitzacions socials adverteixen que el focus no s’ha de posar en el volum del padró, sinó les causes i les conseqüències d’aquest. Les diferents barreres administratives i l’explotació laboral impedeixen que aquestes persones puguin regularitzar la seva situació. El 2025, només 185 persones van aconseguir els papers per arrelament a tota la província.
Aquest fet té conseqüències devastadores en totes les dimensions de la vida de les persones migrants. De fet, l’informe de Fruita amb Justícia Social, on es detalla que el 2024 es van atendre 107 temporers per vulneracions greus de drets.
A la realitat del treball sense contracte se suma els constants casos d’«alliberaments» a persones migrants explotades, que viuen en infrahabitatges. Al juny 2025, es van alliberar 200 migrants. Aquesta precarietat sovint acaba en tragèdia, amb morts recurrents de temporers durant la campanya de recollida a causa de cops de calor, accidents laborals en condicions insegures o la insalubritat dels llocs on resideixen.
La «potència agroalimentària» de Lleida amaga una cara fosca marcada la subcontractació i l’explotació. Malgrat les inspeccions i sancions, la tendència al frau es manté a l’alça, empenyent els treballadors migrants cap a un buit legal. La irregularitat administrativa els aboca a l’explotació, i aquesta mateixa manca de contracte laboral els impedeix regularitzar la seva situació, condemnant-los a una vida d’exclusió.
