Aquest dimarts, el Parlament de les Illes Balears ha aprovat la derogació de la 2/2018 Llei de memòria i reconeixement democràtic. La iniciativa, impulsada per Vox, ha comptat amb el suport del PP. De fet, aquesta mesura era un dels pactes de govern assumits pels dos partits a l’inici de la legislatura.
La mesura elimina una de les normatives pioneres en el reconeixement i investigació de les persones represaliades després del cop militar de 1936 i durant el franquisme. Aquesta llei obligava la retirada de símbols franquistes a l’espai públic i establia un cens de víctimes propi de les illes. També regulava els anomenats “espais de memòria”. Actualment, l’única que es manté vigent a les Illes és la Llei 10/2016 de fosses.
A l’exterior de la Cambra un centenar de persones s’ha manifestat en contra de l’eliminació de la llei. Dins l’hemicicle, la bancada de l’esquerra institucional ha exhibit fotografies de víctimes del franquisme i ha carregat contra el PP. Com han assenyalat, el partit ha assumit els postulats de l’extrema dreta «per un grapat de vots».
El debat institucional també ha estat seguit per diferents col·lectius i associacions membres de la Plataforma per la Memòria Democràtica. Entre les intervencions fetes, la presidenta de l’associació Memòria de Mallorca ha apuntat que l’anul·lació de la llei és «un acte molt greu en memòria democràtica i atempta contra drets humans».
Resultat de càlculs electorals i auge reaccionàri
La llei, aprovada amb un ampli consens l’any 2018, ha viscut un periple convuls fins a la seva derogació. El desembre de 2024 el PP va pactar de forma insòlita amb el bloc de l’esquerra institucional per mantenir la norma. El compromís, però, va durar poc.
Sis mesos després, els populars van sacrificar la llei a canvi del suport de Vox per aprovar els pressupostos del 2025. El procés de derogació es va refermar l’octubre de 2025 amb 30 vots a favor –PP, Vox i Xisco Cardona–, davant els 26 de l’oposició. La majoria dels vots s’han mantingut inalterables fins al ple de dimarts.
Si bé l’abast de la llei és qüestionable, la seva derogació és una mostra més de la dretanització de l’arc parlamentari i l’auge reaccionari de la societat. En un context de crisi i decepció en la impotent esquerra institucional, el discurs dels partits conservadors i d’ultradreta s’estan consolidant.
