Després d’anys de debats i controvèrsies, sembla que hi ha quòrum per retirar el monument franquista de Tortosa. La moció ha comptat amb el vot favorable dels grups de Movem Tortosa-PSC i d’ERC, al govern municipal, i amb l’abstenció del grup de Junts per Tortosa, a l’oposició. La pressió i organització del veïnat, juntament amb els canvis en el marc legal i les resolucions judicials, han anat decantant el seu futur.
La moció aprovada també insta el govern municipal a impulsar, en coordinació amb la Generalitat, el Memorial Democràtic, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i les entitats memorialistes del territori, el desenvolupament d’un espai o centre de memòria dedicat a la Batalla de l’Ebre i a la ciutat.
L’arc parlamentari actual sembla que s’hagi alineat amb la incompatibilitat de certs principis amb la presència de monuments com aquest a l’espai públic. No obstant això, aquest consens ha estat marcat pels canvis de postura i d’oportunisme segons el context electoral. En aquest escenari, però, Junts per Tortosa, es manté a l’abstenció i qualifica la moció de «postureig». Mentrestant, desvia el focus cap a una agenda securitarista, presentant mocions sobre les «ocupacions» i la falta de policia.
Un monument de commemoració de la victòria franquista
Inaugurat el 1966 en plena dictadura, el monument va ser concebut coper commemorar la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre. Aquest va ser un dels actes propagandístics del programa pels «25 anys de pau». Lluny de ser un record neutral del conflicte, aquest tipus de monuments responien a la voluntat del règim de legitimar-se políticament després de la Guerra Civil.
Durant el context de Transició, caracteritzat per pactes de continuisme i no de ruptura, l’estructura no es va retirar. Per contra, es van eliminar alguns dels elements més explícits del franquisme, com el «víctor» de Franco que l’àliga portava entre les urpes. Amb la pressió d’organitzacions veïnals i plataformes que reivindicaven la memòria silenciada, el monument va començar a qüestionar-se.
Des d’aleshores, la controvèrsia s’ha dividit entre els qui exigeixen la retirada com un acte necessari de reparació i els qui n’advoquen la conservació per a una reinterpretació patrimonial. L’any 2016 es va celebrar una consulta ciutadana no vinculant. Malgrat l’escassa participació i les crítiques al plantejament de la consulta, va guanyar l’opció de mantenir-se per reinterpretar-se. En els anys posteriors, però, el cas es va judicialitzar, quedant atrapat en l’entramat legislatiu estatal i català.
El 2020, el monument es va descatalogar com a element protegit, facilitant la seva retirada des de l’àmbit legal. El 2021, diferents entitats van pressionar a la Generalitat per a retirar-lo. El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona, però, va paralitzar cautelarment les obres. Aquest bloqueig ha derivat en una successió de recursos davant el TSJC i el Tribunal Suprem, alimentada tant per col·lectius memorialistes com per entitats com l’Asociación Reivindicativa de la Memoria Histórica «Raíces» i l’Asociación Cultural «Despierta España».
Un futur incert
El futur del monument sembla encarat cap a la seva retirada, tot i que el procés continua marcat per la «complexitat tècnica, jurídica i política». Tanmateix, les pròpies tasques d’execusió no estan concretades.
A més, la controvèrsia sobre el monument es dona en un context més ampli d’auge reaccionari i qüestionament dels discursos de memòria. Malgrat que sembli que ara hi hagi un nou impuls per eliminar el monòlit, símbol de victòria i repressió franquista, aquesta decisió pot arribar a no exeecutar-se o que es doni una reacció, com ha passat a les Illes amb la banalització d’altres escultures o l’eliminació de les lleis memorialistes.
