Neix el Casal de la Joventut Treballadora a Mataró
Aquest divendres, 6 de març, s’ha presentat a Mataró el Casal de la Joventut Treballadora Pepa Maca. Aquest nou projecte «neix amb la voluntat de cobrir la manca d’espais a la ciutat», segons ha explicat l’Assemblea del Casal.
Des de l’entitat denuncien que no existeixen llocs on el jovent pugui «relacionar-se, organitzar-se i confrontar un sistema que avança cap a una crueltat sense precedents». Davant d’aquesta realitat, les participants subratllen la necessitat de «crear espais de trobada i organització que permetin començar a dibuixar el nou món que sabem que és possible».
La presentació oficial tindrà lloc el 27 de març, tal com ho han anunciat a xarxes socials. Tanmateix, l’Assemblea convida a tothom a conèixer el projecte de prop i participar-hi.
👉🏽Trobar-nos, organitzar-nos, lluitar.
— Pepa Maca – Casal de la Joventut Treballadora (@pepamaca_cjt) March 6, 2026
Aquest 27 de març obrim les portes del Casal de la Joventut Treballadora de Mataró – Pepa Maca.
📅 Reserva’t la data. pic.twitter.com/kzv35YsqHd
Qui va ser Pepa Maca?
Pepeta Agramunt i Costa, popularment coneguda com a «Pepa Maca», va ser una coneguda treballadora del sector tèxtil i sindicalista de la CNT. Va néixer l’any 1900 i ja de ben jove va formar part de la plantilla de treballadores d’una de les principals fàbriques tèxtils de Mataró, la de Can Minguell.
Pepa Maca va ser militant de la CNT abans de la Guerra Civil i tenia uns grans dots d’oratòria. Aquesta va destacar en les lluites laborals del sector tèxtil de Mataró durant la postguerra franquista. És recordada especialment pel seu lideratge a les vagues de 1946 i 1947, protagonitzades majoritàriament per dones.
La primera vaga mencionada, coneguda com la «vaga dels braços caiguts», la reivindicació principal era un augment salarial. L’organització de la classe treballadora va aconseguir un increment de 75 pessetes mensuals, conegut popularment com «els quinze duros».
Quan la patronal va retirar l’augment acordat, les treballadores van organitzar una nova resposta el 1946. Aquests es van concentrar diàriament a la Rambla i la plaça de Santa Anna de la ciutat, arribant a bloquejar el trànsit i van generar una gran tensió amb les autoritats franquistes. Finalment, les mobilitzacions van obligar els patrons a complir el que havien promès i es va aconseguir també l’alliberament de dirigents obrers detinguts.
Pepa Maca va morir l’any 1971, després d’una vida marcada per la lluita per millorar les condicions de les treballadores del sector tèxtil. Durant dècades la seva figura va quedar relativament oblidada, però en els últims anys ha estat recuperada per diferents organitzacions i entitats de la ciutat.
Ara, la joventut organitzada de Mataró li ret homenatge posant el seu nom al casal que presenten avui i obre les portes en unes setmanes.