Del 13 al 16 de febrer ha tingut lloc a Múnic la 62a Conferència de Seguretat de Múnic. En aquesta han intervingut diferents líders europeus, així com nombrosos representants nord-americans, en un seguit de xerrades i debats sobre seguretat i militarisme.
Durant la celebració de la conferència tant els punts en comú com les diferents tensions i punts de vista oposats de les dues bandes de l’Atlàntic s’han reflectit en els discursos i intervencions dels participants.
Des de la banda de Washington
Després de la polèmica intervenció de J.D. Vance, gendre de Trump i vicepresident dels EUA a l’edició anterior, els EUA han enviat en el seu lloc l’actual secretari d’Estat, Marco Rubio.
En un discurs que reflecteix força bé la política recent de Washington, Marco Rubio va parlar de la defensa comuna de l’anomenada “civilització occidental”. Durant la seva intervenció va defensar el nacionalisme, l’intervencionisme i el militarisme, posant com a exemple l’agressió recent dels EUA a Veneçuela.
Tampoc no va estar-se de criticar “la por” de les nacions europees a afrontar el canvi climàtic i la guerra. Va acusar la UE de no haver estat capaç de posar fi a la guerra d’Ucraïna o els avenços tecnològics.
No obstant això, no va dubtar a criticar qualsevol mena de preocupació climàtica. De la mateixa manera, va sostindre un discurs antiimmigració, fenomen al qual acusa de desestabilitzar les societats occidentals i els seus valors.
Rubio va finalitzar la seva intervenció amb una arenga nacionalista i imperialista, així com un èmfasi en el paper dels EUA de liderar el món, empresa per a la qual voldrien disposar de la cooperació europea.
Les diferents postures europees
Per la seva banda, les reaccions i postures entre els líders europeus van estar més dividides. Si bé, el discurs de Rubio va estar aplaudit pels ministres alemanys d’Exteriors i Defensa, la simpatia no va ser compartida per Friedrich Merz, el canceller alemany.
Juntament amb Von der Leyen i Macron, Merz va defensar l’autonomia europea. Davant la intervenció de Rubio centrada en la “civilització”, els tres líders van defensar el llegat dels valors europeus de la Il·lustració, i Europa com a model per a altres països del món.
Tanmateix, malgrat aquesta retòrica conflictiva les intervencions de tots tres defensaren una línia militarista i de rearmament similar a la de la Casa Blanca. També van coincidir de nou en l’assenyalament de Rússia com a gran enemic europeu i la necessitat d’establir majors garanties de defensa entre els estats membres de la UE.
La intervenció de Pedro Sánchez
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també va assistir a la Conferència celebrada a Múnic. Ha estat el primer líder espanyol a fer-ho des de la celebració d’aquesta.
En el seu discurs, el cap de l’Executiu d’Espanya va defensar una postura semblant a la de Macron i altres dels seus homòlegs europeus. Això no obstant, va ser l’únic a comentar la qüestió del rearmament nuclear, esperonat per l’expiració recent del tractat entre Rússia, a la qual també va caracteritzar com la principal amenaça per als europeus, i els EUA.
La intervenció coincideix amb l’anunci de les negociacions entre França i Alemanya per a un paraigua nuclear per al continent. La mesura, segons ha anunciat Merz, tractaria de reforçar la seguretat europea emparant-la sota un paraigua de defensa diferent del nord-americà. En cap cas aspiraria a la proliferació d’armes d’aquesta mena, segons el canceller.
Malgrat les tensions dels últims mesos entre les dues bandes de l’atlàntic per una major o menor autonomia en qüestió de defensa la línia és comuna. Ambdós costats de l’OTAN estan d’acord en un augment de la despesa militar, programa que ja està en curs en la major part dels casos, alhora que els discursos xenòfobs i securitaris van guanyant terreny, fenomen característic de l’auge reaccionari que travessen les societats occidentals.
