Reunió secreta a Madrid sobre el futur del Sàhara Occidental
Diumenge 8 els ministres d’Exteriors del Marroc, Mauritània, Algèria i del Sàhara Occidental es van reunir a l’ambaixada dels EUA a Madrid. El motiu de la reunió hauria estat les negociacions sobre el futur del Sàhara Occidental.
José Manuel Albares, ministre d’Exteriors espanyol, també es va reunir dissabte amb Ahmed Attaf i Mohamed Salem Ould Merzoug, ministre d’Exteriors de Mauritània i ministre d’Exteriors d’Algèria, respectivament.
Alhora, ha anunciat que també ho farà en els pròxims dies amb Naser Burita, l’homòleg marroquí. Juntament amb ells, s’hi reuniran l’enviat de l’ONU al Sàhara Occidental, Staffan de Mistura, Massad Boulos, representant de Donald Trump per a Àfrica, i Michael Waltz, ambaixador nord-americà davant l’ONU, tots dos implicats en el procés de negociació impulsat des dels EUA.
Feliz de recibir en Madrid al ministro de asuntos exteriores de Argelia @AhmedAttaf_Dz. Tenemos relaciones políticas de amistad fuertemente consolidadas. Somos amigos, socios y vecinos. Argelia es nuestro primer proveedor de gas, un socio estratégico, fiable y constante. (1/2) pic.twitter.com/iAwVGA3Fld
— José Manuel Albares (@jmalbares) February 7, 2026
Un nou pla d’autonomia
El 31 d’octubre de 2025 l’Organització de Nacions Unides va aprovar la resolució 2797 en la qual renovaven la MINURSO, la missió de l’organització al Sàhara Occidental, però sota el pla d’autonomia per al territori proposat pel Marroc.
En la reunió celebrada a Madrid s’ha presentat un nou pla d’autonomia més extens. En aquest s’estipula que la millor opció per a la resolució del conflicte seria la de l’autonomia saharaui dins les fronteres del Marroc.
Des del Sàhara Occidental es defensa que la proposta per a una solució del conflicte ha d’incloure l’opció de la independència del territori. Aquesta hauria de ser decidida mitjançant un referèndum dels mateixos saharauis, el qual encara no ha estat permès a causa de l’ocupació marroquina.
A més, des de Rabat, tot i la renovació de la MINURSO sota els seus termes, s’ha proposat el desmantellament d’aquesta en abril, quan sigui sotmesa a revisió novament.
Brahim Ghali, secretari general del Front Polisario, va afirmar en un acte celebrat la setmana passada a Algèria la cooperació del Front per arribar a una solució. No obstant això, «el poble saharaui haurà de tenir l’última paraula en la determinació del seu futur», va advertir.
Madrid, Brussel·les i Washington
Aquest nivell d’hermetisme a les reunions no és cosa nova. Ja en desembre de l’any passat, els governs d’Espanya i Marroc es van reunir a Madrid també.
Ambdós governs van escriure una declaració conjunta de 114 punts en què la Moncloa reconeixia l’autonomia saharaui sota l’autoritat marroquina com la millor opció. De nou, el govern espanyol donava l’esquena als saharauis.
Aquest punt de vista compta també amb el vistiplau d’altres països de la UE, així com de Kaja Kallas, representant d’exteriors i seguretat de la unió, la qual es va reunir amb Burita recentment.
Els EUA, qui han impulsat aquestes negociacions, també van impulsar la resolució 2797 en el seu moment. En els últims anys Washington ha conduït una política d’acostament a Rabat.
El 2020, a canvi de reconèixer la seva sobirania sobre els territoris del Sàhara, el Marroc va normalitzar relacions amb Israel. A més, el 2025 el Marroc va comprar als EUA 7.200 milions d’euros en armament, cosa que el converteix en el primer comprador d’armament dels nord-americans a l’Àfrica.